dijous, 13 d’octubre del 2011

Condolim (Goa) - Hampi

Namaste!

Nous sommes arrives a Ampi, que diria un frances! (En realitat es Hampi, es a dir Jampi, pero els francesos no saben dir les "h"...)
Em sap greu pero avui haureu de posar molta imaginacio mentre llegiu... l'era digital te alguns inconvenients, pero no dubto que les vostres ments de l'era de la maquina d'escriure sabran reproduir be les imatges del que us expliqui...

Ahir vem llevar-nos just abans que s'acabes l'hora d'esmorzar de l'hotel. Per desgracia no va ser cap novetat, truita, torrades amb mantega i cafe. Per tercer dia consecutiu (i ben ultim, us ho asseguro) vem esmorzar truita. Per explorar una mica la zona de Calangute i Condolim vem llogar una moto per moure'ns tranquilament al nostre aire.

De nou  l'August es confirma com un conductor de primera, cada com mes dificil (l'any passat nomes es tractava de conduir per l'esquerra, aquest cop hi hem afegit el transit indi, les vaques, els carros i demes utilitaris de la via publica).


Voltar en moto es fantastic, a banda de poder anar on vols sense donar massa explicacions a ningu, passa l'aire, que en dies com el d'ahir era primordial! Quina xafogor!
Vem fer una mica de visita rapida pel Fort Aguada, un dels principals punts turistics de la zona (no hi vem entrar pero) i vem veure la presso amb el mateix nom (on no ens vem acostar massa per si un cas....). Quatre fotos al River Princess, un buc que es va enfonsar l'any 90 i que com que no l'han tret de l'aigua, doncs es un atractiu turistic mes. Aqui tot s'aprofita!!  (el vaixell es veu a l'esquerra de la foto!)
 A la tarda vem decidir aprofitar l'hotelet i disfrutar de la piscina. Crec que erem els unics hostes, aixi que tampoc ens va sorprendre massa tenir la piscina per a nosaltres sols (ah no, i una minuscula granota que estava la mar de be alla dins tambe).
 Per mala sort, i com que les temperatures durant el dia son molt altres, no es dificil d'endevinar que es va passar tota la tarda plovent. No massa, pero el suficient per no amortitzar gaire la moto.... en tot cas, vem amortitzar el Discovery channel i el National Geographic (inclus hem repetit reportatges que ja haviem vist a Cambotja o Tailandia... jejej)

Al vespre erem convidats per a fer de critics culinaris al restaurant d'en Bobby. Durant el dia havien estat treballant de valent tots plegats. De fet, vem passar al mati a fer-hi un cafetet i vem coincidir amb l'entrevista a la possible cantant dels dissabtes a la nit. Una noia molt maca que feia sobretot musica occidental, jazz, rock...
Res, que me'n vaig de tema....al vespre vem ajuntar-nos unes 15 persones aproximadament per fer el tast d'alguns dels plats que formaran part de la carta del restaurant. En general molt bo, amb algunes critiques constructives que ja vem fer quan se'ns va demanar.
En aquesta ocasio ens acompanyava tambe un escorpi gegant amb qui l'August va tenir ocasio de jugar una mica i fer-li quatre fotos...

Vem compartir taula amb dues senyores locals, molt occidentalitzades i que utilitzaven l'angles com al seu idioma matern. (aixo em va resultar curios....no sabia que es donaven aquests casos). Certament de totes les persones que alla vem coincidir, no son precisament 4 gats arreplegats del poble... una mica la jet set vaja....

Concretament 4 cerveses mes tard i 2 talls d'electricitat (si nois, no tenen gaire ben calculat el tema de la carrega i tenen talls diaris d'electricitat) vem tornar cap a l'hotel, basicament a dormir 3 horetes per llevarnos a 2/4 de 5 i anar a buscar el tren a Vasco da Gama.
En Bobby ens va encarregar un taxi que hem compartit taxi amb el cuiner d'ahir i l'Apu. Ells anaven a l'aeroport (Dabolim) i nosaltres a l'estacio de tren que esta a molts poquets quilometres. El tren sortia a les 7 i hem arribat cap a les 6, pero ens ha anat be per prendre'ns un chai i buscar els nostres seients entre els 16-18 vagons del tren (per donar-vos una dada numerica, cada vago te capacitat per 72 persones i cada tren sol arrossegar uns 16-18 vagons. Vosaltres mateixos feu els quatre numeros...)
I vinga, alla ens hem enxovat des de les 7:10 fins a les 15 de la tarda que arribavem a Hospet (pont de comunicacio amb Hampi). El viatge ha sigut prou agradable. Haver dormit tant poc la nit anterior ha anat molt be per fer una clapada monumental en pujar al tren).
Hampi es espectacular, aqui un parell de fotos. Part de la gent viu en els antics temples, i, aixo si, totes les casetes estan pintades de colorins!

 I alguna dels locals...

2 comentaris:

  1. Això, això! Fotos!!! :)
    Escolta, que us estan tractant molt bé, encara repetireu l'estiu vinent! Jeje. Me n'alegro molt i m'agrada molt el que expliques! Un petonet guapa!

    ResponElimina
  2. Collons que bé que us tracten aquest autòctons!!
    M'ha agradat molt aquesta experiència del restaurant i tot plegat!!

    ResponElimina