Kochi - Goa

Ahir al mati (per sort el corral cantaire de sota la finestra s'havia comportat amb cert respecte pels que dormim de nit....) vem tornar a comencar el que prometia com una jornada maratoniana de viatge amunt i avall... desti? Candolim, Goa.

Teniem un tren des d'Ernakulam, el centre neuralgic de Kochi. Per arribar a l'estacio primer de tot una patejada amb la motxilla a l'esquena fins al ferry. 2,5 Rupees (uns 4 centims d'euro) per arribar fins a Ernakulam. Alla, un rickshaw (tuk tuk, vaja) fins a l'estacio, 70 Rupees (1,04 eurus). Vem arribar amb temps, i en previsio de 14 hores per davant ficats dins el tren, l'August va preferir fer un mos abans de pujar i no dependre tant de les galetes i els fruits secs.... aixi que vem entrar en un local a menjar un Thali. Vegetaria, aixo si. Menu? 45 Rupees (0,67 eurus).
Dalt del tren, per sort, ens va tocar al costat del passadis, amb una mini tauleta inclosa!! (be, despres d'insistir a una senyora que em canvies el seient....) Vem poder jugar a les cartes.... pero us podeu creure que no ens recordem de cap joc??? que fort!!! i totes aquelles tardes a la Granja jugant a cartes....on han anat a parar els coneixements??? buf...que trist!!

Be, en tot cas, cap a les 9 la gent va decidir que es volia posar a dormir....i clar, doncs per forca!! Encabits en una llitera de mida metre cincuanta de llarg per mig metre d'ample... i sense son!!! Una mica de lectura fins que s'apaga el llum i a escoltar musica.... fins a les 3 de la matinada que hem arribat a l'estacio de Karmali, a Vella Goa. Us podeu imaginar com estavem de rebentats..... per arribar i descobrir que no hi havia ni un trist taxi!!! Aixo si, entre 10 i 15 persones que dormien als bancs tot fent cua per comprar els 4 bitllets ultims que posen a la venda a ultima hora...

Sort que no tenim fotos d'aquest moment perque la cara de tontos segur que era per flipar.... morts de son!! I fins a 3/4 de 6 de la matinada, que ha resultat que una micro furgoneta que estava per alla aparcada tenia al conductor dormint a dins!!! (que burros de no haver-hi pensat!!!).

Vaja, a les 7 entravem per la porta de l'habitacio a Candolim, que ja haviem deixat encarregada abans de marxar l'altra vegada. El propietari ens diu: "I thought you were coming at night?" ...si, si, nosaltres tambe!!!
A dormir doncs!!!

Aquest vespre es la inauguracio del restaurant de l'Inder!!!! Oeee, a fer una mica de relacions socials entre la jet set india!! :P (i jo i l'August amb pantalons hippies!!! :(  )
Al final dema marxem cap a Gokarna, Karnataka. Com que les combinacions eren complicades (i despres de l'aventura d'aquesta matinada no tenim ganes de repetir), hem llogat un taxi per a que ens hi porti. Son uns 200 km, pero es un altre estat, ja no es Goa sino Karnataka i aixo crec que te un plus...., taxi sense aire condicionat, 4.000 Rupees (60 eurus).

Apa doncs, ens veiem a Gokarna!!
Salut

Kochi

Tenir un corral de gallines a la finestra de l'habitacio es una opcio nefasta!! Al gall li ha donat per posar-se a cantar a les 3 de la matinada!!! Els corbs, tot darrera li feien els coros, i llavors les percusions, per ordre d'entrada les ultimes, a carrec de les motos, tuk tuks i cotxes cap alla a quarts de 6!! Buf, quin desastre de nit!!!
De totes maneres hem recollit unes forces de recanvi que portavem a la motxilla i hem marxat d'excursio cap als Backwaters. Un sistema de rius, rieres i canals que desemboquen al mar i que utilitzen els pobles que viuen a les ribes per a desplacar-se, transportar materials, etc.

Anavem nomes 6 persones en una barcassa coberta de bambu i cordes de fibres de coco. Molt bonic el barco.

El passeig en barca va ser molt relaxant, encara que una mica massa llarg pel nostre gust, que som una mica d'anar d'aqui cap alla....
Molt interessant observar l'activitat dels veins de la zona... el transport de passatgers

La "industria pesada" ...

Altres fan extraccio d'arids (que es il.legal pero no sembla importar-els hi massa que tothom els vegi i els hi faci fotos....)

Altres directament hi viuen als backwaters... (no em digueu que la caseta flotant no es preciosa!!!)

Vem fer una parada en el cami, on ens van ensenyar com fer cordes a partir de fibres de coco (molt util si et passa com al Tom Hanks a Naufrag!!). Es veu que consisteix en deixar les closques en remull durant una bona temporada. Quan les fibres s'han estovat es treu de l'aigua i s'arrenquen de la closca per posar-les a assecar. Llavors amb aquest invent es fa la resta de la feina...

Tambe vem veure el jardi d'especies... vainilla, nou moscada, pebre!! Interessant aixo del pebre... la planta fa pebre verd. A dins pero, si se li treu la cobertura verda, hi ha una boleta mes petita blanca, pebre blanc. Si  per contra es deixa assecar es torna pebre negre, i si es deixa madurar a la planta es torna pebre vermell!!! Algu ho sabia aixo??? jeje
Despres de la visita un dinar casola. El millor de tot el plat!! Fulla de plataner!!

A la tarda la visita era a una planta de transformacio un xic peculiar....de les closques de cloisses i musclos que extreuen ho transformen en oxids de calc (obviament falta la c trencada aqui...) que llavors aprofiten per fer medicaments, pasta de dents i la tira de coses. Quina fumera!! Evidentment no vem ni baixar de la barca perque la fumera era horrosa, per no explicar-vos l'olor...

Al final, una ultima passejada pels canals...

Al final, el que ens sabia mes greu de tot eren els dos "barquers" que es van passar com 5 o 6 hores empentant la barca amb un tronc llarguissim de bambu i sota la solana clar!! Aixo si, el que anava a la part de davant, en aquesta estona es va ventilar una petaca sencera de vodka!! buf, entre aixo, l'esforc fisic i el sol que queia, no entenc com se'n va sortir!!

Quan vem tornar a Fort Cochin vem aprofitar per fer una volta i veure el barri jueu, els mercats d'especies i les xarxes de pesca xineses.

Vem veure ja poca activitat perque era forca tard i es posava el sol. Tot i aixi, vem arribar just a temps per observar el moviment de la llotja de peix!! Aqui les sepies son grosses com elefants!!!

I els kingfishers...que encara no aconseguim descobrir quin peix es...alguna suggerencia?? Intuim que deu ser de la familia de les tonyines (n'hem menjat en alguna ocasio), pero el traductor a internet em diu que es un marti pescador... i aixo es un ocell...  :( Be, acceptem suggerencies per treure'ns el dubte....

Al final un passeig abans d'anar a sopar per veure l'ambient. Tot i aixi, no es un lloc que convidi massa a banyar-se ni a menjar gaire peix....ja m'enteneu...

Anantapur-Bangalore-Kochi

El dia 18 a la tarda teniem el vol des de Bangalore cap a Kochi. L'opcio d'anar amb bus finalment va quedar descartada, d'una banda per assegurar que arribavem a l'hora a l'aeroport (els busos d'aqui tenen aixo....no se sap mai...) aixi que vem decidir anar en taxi i d'aquesta manera ens permetia aprofitar el mati per la Fundacio i anar a veure el projecte d'ecologia (que es el que em venia mes de gust de coneixer).
Aquest projecte no es el que s'ensenya habitualment (es potser menys sensible des del punt de vista huma, pero des del meu concretament crec que es un dels mes utils, doncs ofereix recursos per a que cada familia pugui autogestionar-se)
En primer lloc vem anar a veure un dels 2.700 embassaments que han creat a la regio (de tamany petit en comparacio al que estem acostumats a veure per les nostres terres). D'aquesta manera asseguren aigua per al reg en totes les zones properes al mateix, proporcionen aigua i pastures als ramats que pasturen per la zona i asseguren un nivell freatic prou alt per a que els pous puguin proporcionar aigua a tothom. Alhora ajuden a la flora i fauna de la zona.

Despres vem anar a veure uns camps de cultiu, que aprofiten l'energia solar fotovoltaica per al bombeig d'aigua.

Al mateix temps, proporcionen planter d'arbres fruiters als pagesos que hi estan disposats. D'aquesta manera asseguren que al cap de 5 anys d'haver-los plantat poden recollir-ne els fruits i obtenir-ne els beneficis. Aquests arbres es cultiven d'acord amb el clima i amb les caracteristiques del sol, de manera que n'asseguren la propseritat. Es reguen per microgoteig per aprofitar l'aigua al maxim, i es planten prou separats perque entremig es puguin fer els cultius anuals habituals en aquestes zones, com son el cacauet (que precisament es recolecta aquest mes), les llenties (que es recolliran a principis de desembre), les llavors per fer oli de resino, entre d'altres.
Nomes ofereixen aquestes alternatives a aquells pagesos que ho sol.liciten i mostren molt d'interes, perque saben que sino no ho cultiven i es perd el planter. Els pagesos que no ho fan, quan veuen que els seus veins prosperen mes que ells corren a demanar ajuda a la Fundacio.
Ostres, ho tenen tot tant pensat i calculat que sembla utopic!!

Vem haver de tornar corrents cap a la Fundacio on ja ens esperava el taxi per marxar cap a Bangalore. Fins i tot el personal de la Cantina ens havia preparat el dinar per emportar!! Quina passada de gent!! Aixi que vem carregar les coses al cotxe i ens vem despedir depressa i corrents de la Sujata, la Shiva i tantissimes grans persones que hi hem conegut!

Un cop a Bangalore vem agafar l'avio cap a Kochi, on vem arribar forca tard al vespre. Sopar, encarregar una excursio pels Backwaters i cap a dormir!!

Hampi III - Anantapur

Disculpeu el silenci dels ultims dies...de fet us escric des de Fort Kochin (Kochi), a la regio de Kerala.

Encara vem voltar una mica mes per Hampi (i segur que han quedat temples que no hem vist ni de lluny...) pero per passar la tarda abans d'anar a buscar el tren a Hospet vem voltar per la zona del riu. Crec que es el que mes ens va agradar als dos. Amb una foto m'estalviare les paraules...

Saltant de roc en roc, l'August es va foradar els pantalons per segona vegada en un dia.... 

El "costurer" no se'n sabia avenir... How did you do this man?? li demanava... jejejeje

Molt eficientment pero li va tornar a cosir... semblava un miracle recuperar allo.... aixo si, mentrestant li va tocar posar-se uns hippies de color carabassa....

Despres d'aixo ja vem fer via cap a l'estacio de Hospet a buscar el tren. Aquesta vegada en segona classe i aire condicionat!! quin "luju"!!!

Vem arribar a Anantapur cap a la una de la matinada... evidentment erem els unics "guiris" aixi que nomes sortir de l'estacio un paio amb un tuk tuk ja ens demanava si anavem a l'R.D.T Office.... de fet, penseu que Anantapur no surt ni a la guia... i vinga cap a l;R.D.T falta gent!!!

A partir d'aquest moment es quan comencem a flipar, us asseguro que de tot el que pugui escriure, em quedare curta i estic segura que no us podre explicar com ens hem sentit aquests dies a la Fundacio del Vicens Ferrer.
D'entrada, el campus principal es gegant, immens...de fet no hem tingut massa temps ni de veure tot el que hi ha..... per fer-vos quatre numeros orientatius, en el districte d'Anantapur (a l'estat de Andhra Pradesh) hi viuen uns 4 milions de persones. Doncs la Fundacio n'ajuda a uns 2,5 milions... vaja, per agafar un ordre de magnitud....
Per mala sort va resultar que el diumenge (que era el primer dia que erem a la Fundacio) estava tot tancat i per tant no vem poder veure cap dels programes ni fer practicament res de res.... tot i aixi vem acostar-nos fins a la ciutat a fer una volta rapidissima perque la veritat es que no hi ha res interessant per veure.... vem dedicar la tarda a la lectura i el repos, alhora que a compartir experiencies com a oients entre el grup de voluntaris, dels quals curiosament molts d'ells acabaven d'arribar l'ultima setmana. Es molt interessant obtenir tambe el punt de vista i les vivencies dels voluntaris, els que venen aqui amb l'entusiasme a la motxilla i moltes ganes d'ajudar als mes necessitats, cadascu des de la seva orientacio professional.
El segon dia ens vem posar en marxa. El primer de tot assabentar-nos de com s'havia de fer per afegir el nostre granet de sorra a un projecte que en te tanta com el Sahara!!!
Aixi que hem apadrinat una nena, la Pushpanjari, una nena preciosa de 8 anys de la casta mes baixa, dels Dalits. Pero la Pushpanjari no es una nena qualsevol..... Montseeeeeeee!!! es la germana petita de la Maheswari!!!! Escolta...i despres vem pensar.... i en Suresh (el germa mitja) no deu tenir-lo apadrinat la Carmeta?? :)  Vem fer els tramits oportuns i al mati ens vem dedicar a veure alguns dels projectes que desenvolupa la Fundacio, vem anar a una escola de nens sord-muts. una escola d'invidents.

Les nenes de la foto son de l'escola de sord muts. Anant a l'escola de la Fundacio s'asseguren que les seves families no les maltracten i que no son marginades en la societat dels seus pobles, alhora que aprenen com un nen qualsevol sense cap tipus de discapacitat. Quan marxavem ens feien adeu amb la ma alhora que ens donaven el millor somriure i feien el simbol "t'estimo" segons l'alfabet de simbols que utilitzen els sord muts i ens tiraven petons.... a qui no se li capgira el cor??
Vem tenir tambe ocasio de veure un taller d'estampacio desenvolupat unicament per dones, de manera que elles disposen d'uns diners i disminueixen el grau de depenedencia economica dels seus marits. Alhora, com que l'economia familiar millora, durant les sequeres (el districte d'Anantapur es el mes sec de l'India darrera del de Jaisalmer, al Rajastan) no han de traslladar-se a viure en zones on puguin treballar al camp, sovint deixant als nens sols o amb una mica de sort amb alguns avis o parents propers.
Vem veure tambe els tallers de Handicrafts (alguns sabeu que m'encanten aquestes coses!!) i fliparieu el que aquesta gent fan amb allo que tenen mes a l'abast!!! Unes reciclen paper usat per a fer-ne pasta de paper, i convertir-les en bosses, altres fan figures precioses de paper mache , unes altres collarets, plats d'escorca d'arbre,....buf la llista es llarguissima!!

A la tarda el gran moment!!! Cap al poble de la Pushpanjali!!! No sense abans haver passat per fer les compres pertinents, una muda de roba per cada membre de la familia!! Per sort, vem anar amb el traductor de la Fundacio i tot plegar va resultar facilissim!!!
No us ho he comentat, pero la Fundacio te 80 traductors de nacionalitat india que parlen en castella perfectament. Tant que alguns d'ells (10 o 12) ja estan aprenent catala!!! Aixo si que es una sorpresa agradable, que al bell mig de l'India un indi et parli en catala!!!
Arribar al poble va ser un cumul d'emocions que em temo que no us podre transmetre com les vaig viure. Soc conscient que l'emocio es tant gran que no acabes de saber com manegar-ho... sort del traductor!! Evidentment la familia ja estava al cas que els aniriem a veure. Nomes entrar al barri de casetes de la Fundacio (un dels programes crea barris sencers de casetes monissimes de colors blanc i blau per a allotjar als membres mes desfavorits de la societat india. No pero sense assegurar-se que la familia ajudara durant la construccio i tambe que es fa carrec del pagament del terreny en el que s'ubica. Llavors la casa es posa sempre a nom de la dona, per aixi assegurar que en cas que el matrimoni es trenqui ella pugui quedar-s'hi amb els nens i no s'hagi de trobar pidolant al carrer)
Els nens corrien darrera del Jeep com si fossin "locus" , saludant amb la ma i cridant "Hello", "Hello"!!

 Alla s'hi havia congregat tot el barri per no perdre's detall!!! Nomes arribar i baixar del Jeep la Maheswari em va posar un collaret gegant de flors tipic per donar la benvinguda. Com pesava!! Tambe ens van adornar la cara de manera oportuna...

Despres d'uns minuts d'exhaltacio veinal i de no saber massa que dir, vem entrar a casa  seva. Ens havien preparat unes cadires per seure i aviat vem semblar el Guardiola en una roda de premsa. Als nens els van fer seure a terra, pero d'alguna manera, cada cop estaven mes a prop i mes aprop, fins que el traductor els hi feia un crit perque tornessin a seure i tothom es pixava de riure!! Un cop trencat el gel ens vem comunicar gracies al traductor. La Pushpanjali estudia 4t de primaria, li agrada saltar a corda i diu que de gran vol ser mestra (basicament perque la Maheswari tambe vol ser-ho, i clar, es el que tenen les germanes petites....voler ser com les grans!! jeje, aixo no enten de paisos ni fronteres!!)

A l'esquerra i de verd oliva...la Maheswari!!! (oeeee), de rosa i a la dreta...la Pushpanjali!!! (oeeeee), al seu darrera i amb la samarreta de playboy, en Suresh (oeeee), al seu darrera i de blanc, el pare!! (oeeeee) i al seu costat i de turquesa, la mare!!! (oeeeee)!!. Al costat de la Pushpanjali la seva cosina, tambe de fucsia!! quina nena mes viva!!! jajajaja
L'expectacio anava mes enlla de les parets de la casa....

El regal estrella, sens dubte va ser una Barbie India!!!

Ni us imaginarieu que rapid que li va volar a mans de la seva cosineta de fucsia.... quin petardo de nena!! que llesta i que viva!!! jajajaja

 Vaig haver de cedir el collaret de flors a l'August per assegurar que no em destrossava les cervicals!! Un cop fora de la casa vem aprofitar per repartit un grapat de bolis que haviem portat de casa. Vaig desitjar tenir-ne un camio ple, pero no era el cas...

Unes demostracions de saltar a corda...

I una foto de familia abans de tornar cap Anantapur

Ufff, quina emocio a l'hora de marxar... amb les llarimes a punt de saltar-nos dels ulls i les galtes adolorides de tant somriure. Quina gratitud que expressava la familia, el poble sencer, i alhora quina intensa sensacio de felicitat per haver col.laborat amb una causa tant bonica!

Havent tornat a la Fundacio vem tenir ocasio de coneixer i conversar una estona amb l'Anna Ferrer, la vidua d'en Vicens. Una senyora senzilla, enganxada a aquest territori com si li haguessin sortit arrels als peus. Ara entenc com es possible que davant d'un sentiment com aquest estiguis disposat i meravellat de quedar-te aqui i seguir repetint aquesta sensacio durant els 42 anys que fa que funciona aquesta entitat!