Un dia i mig per davant i una ciutat de 20 milions de persones...
Sense cap mena d'estress vem decidir continuar deixant-nos portar una mica per les circumstàncies, doncs fins al moment, tot plegat havia sortit prou bé.
Vem redespertar-nos cap a quarts de 10 o les 10, un a cada sofà.... i vem fer via cap a una cafeteria "delux" a fer un esmorzar d'aquells que surten més cars que una nit d'hotel, però que es posen tant bé...un iced latte i un croissant (millorable, però un croissant!!!).
Per a què us feu una idea del barri on viu en Jordi... concretament és Hirandiani Gardens, a Powai, Mumbai.
En Jordi ens havia comentat alguna cosa sobre un "brunch" que tenien previst amb alguns dels companys expatriats que viuen actualment a Mumbai. Entre ells el fundador de Sonrisas de Bombay, una ONG que desenvolupa una feina importantíssima a la ciutat.
Tot plegat ens va encuriosir força així que no ens ho vem pensar dues vegades...
Haviem quedat a l'Hotel Marriot, davant la platja de Juhu. Ben bé el tipus d'hotel que hem frequentat aquestes vacances....
Es tractava d'un dinar de pocs membres... una mica de selecció d'entre els poc nombrosos expatriats que viuen aquí. Us els presento:
L'Elisabet, en Joao, l'Alvaro?, en Jaume, en Jordi i a sota, amb l'Abril a coll, en Marc.
Només d'arribar es va crear un ambient magnífic, com si ens haguéssim conegut des de petits. Aquella sensació d'acolliment que un grup de gent positiva i amable és capaç d'oferir.
Des de les vendes de vins al subcontinent Indi fins al fingit defalliment de l'Aramis Fuster en públic, els temes de conversa van ser d'allò més complerts i variats. Tots portats des de l'humor i les ganes de passar una bona estona.
En Joao (portuguès obviament) és exportador de ceràmica de la zona de Castelló a la India. Ell fa al revés del què és esperable (vendre a orient el què es fabrica a occident). Va confessar sense gaire embuts estar dels indis, i cito textualment, "hasta los huevos". Després de l'exposició dels motius que el porten a tal conclusió, francament entenc el seu punt de vista.
L'Alvaro (no recordo si es deia així, però en cas que no, es deia Borja Mari), acabava d'arribar a la ciutat i es va annexar al dinarc com a nouvingut encara que no va semblar que hi pintés massa...
En Marc, l'Elisabet i la petita Abril (nascuda a l'India) són del gremi vitivinicola. En Marc es representant dels vins Torres a la India i als països de l'orient mitjà (que si, que encara que siguin musulmans o hindús, aquesta gent xuma igual, el què passa és que han de fer-ho en privat o en cercles tancats... quines ganes de complicar-se l'existència!!). Es va emportar la dona i aquí fa poc més d'un any van tenir descendència. Un món això de fer família a l'Índia.
Finalment en Jaume, fundador de Sonrisas de Bombay. Brutal, quin personatge més interessant!! La primera visita d'aquest Barceloní a Bombay va ser tant impactant que va decidir tornar depressa i corrents cap a Barcelona. En 24 hores havia venut la casa, el cotxe i tot el què tenia per abocar la seva vida a la formació acadèmica dels nens més desfavorits de la ciutat, els nens dels slums.
Sóc conscient que no puc transmetre les sensacions que em va produïr... però us recomano que feu lectura d'algun dels seus llibres o que feu una ullada a la seva pàgina web. És un gran lloc on destinar aquells diners solidaris que tots podem aportar!
Crec que parlo tant per l'August com per mi quan escric que vem estar profundament agraïts a en Jordi, que ens va brindar l'oportunitat de viure i compartir aquest moment amb tots ells. De cadascun en vem aprendre alguna cosa, alguna cosa que els fa diferents, alguna cosa que comparteixen tots ells encara que vinguin de vides molt diferents en terres més occidentals. Allà tothom mira i camina endavant.
El buffet lliure del restaurant italià del Marriot (la modalitat de menú que inclou begudes alcohòliques) ens va deixar una mica tocats, però molt lleugers a l'hora de continuar discutint i compartint idees als jardins de l'hotel (doncs al restaurant ja tocava preparar sopars... :P )
Per acabar d'arrodonir el dia haviem quedat per sopar i prendre'ns algunes copes amb l'Ajita i el seu marit. Els vem conèixer al restaurant de l'Inder, a Goa, i ens van insistir molt que els truquéssim quan fóssim a Bombay.
Amb l'Ajita deseguida vem conectar quan es vem conèixer a Goa. Per algun motiu algunes persones et resulten afins sense saber massa bé perquè, així que la retrobada a Bombay va assolir les expectatives sense problemes. Per desgràcia estavem "tipíssims" del dinar a la italiana, i encara una mica tocats del vi i els coctails que haviem fet de postres....
Tot i així, amb el rotllo de no fer un lleig a l'amfitrió, vem mig sopar i inclús vem tastar el vi indi!!! (horrorós, com un don simon però en ampolla!!)
Per algun motiu que encara no he comprès, després de passar 20 dies menjant en llocs en els quals veure la cuina m'hauria fet morir per anorexia, hem sobreviscut de nou sense passar cap mal de panxa....fins al final!! que resulta que sopar en el restaurant d'un prestigiós club privat de criquet sembla que no és garantia per menjar peix fresc... buf, quins "rau rau" de panxa i quines excursions al lavabo.... però per sort un cop la cosa dolenta ha estat fora del ventre, el tema no va anar a més...
L'endemà en Jordi ens va "prestar" a en Nitin, el seu xofer particular per anar de visita per la ciutat. Portavem un parell d'inconvenients a la motxilla.... que la panxa encara no estava al 100%, i que hi havia una mica de ressaca... així que l'excursió per Bombay va acabar sent una mica més un tour amb cotxe que una altra cosa...
Això si, no ens vem perdre alguns dels punts interessants de la ciutat.
La porta de la India: Un arc davant del mar construït per donar la benvinguda als reis anglesos (que devien arribar amb vaixell...)
Un bullider de gent bastant infumable... vem fugir per potes...
No sense abans passar per l'hotel Taj, que es va fer famós pels desgraciats atemptats de Pakistan l'any 2008. Aquí ser un guiri té força desavantatges (és obvi que ho ets i no te'n pots amagar de cap manera), però també té algunes avantatges... com ara que encara que portis pantalons curts, xancletes i facis cara de ressaca, pots entrar a un hotel de 5 estrelles, ja no sense que et mirin malament, sinó que amb reverències incloses!! Brutal!!
De fet, no hi vem entrar per curiositat ni per fer el xafarder, sinó més aviat per un tema de necessitat.... vem quedar amb en Nitin que el trucariem (li fariem una perduda) quan volguessim que ens recollís...però ens vem deixar el telèfon al cotxe!!! Així que un recepcionista molt amable de l'hotel Taj ens va solucionar la "papeleta" trucant-lo.... :)
L'estació de trens Victòria:
Confesso que ens va atemoritzar la dada dels 8 milions de persones que es mouen per aquest edifici diàriament, així que simplement li vem fer una foto des de fora (bé, des del cotxe...)
El Mercat dels ocells:
Bé, probablement no es digui així, però en aquest mercat, a banda de les coses habituals, hi havia paradetes d'animals.... res excepcional.
Pels que encara no entengueu perquè he fet dieta totalment vegetariana durant el viatge, una imatge...
Dhobi Ghat Mahalaxmi: (o la bugaderia més gran de Bombay)
En aquest barri, i des de fa 140 anys centenars de persones renten milers de quilos de roba en un total de 1026 safareijos a l'aire lliure!! Quina bestiesa!! El més curiós? Doncs que per estendre la roba no utilitzen pinces, sinó que pincen la roba amb els mateixos fils d'estendre enrotllats. Tot un art!!
La Mesquita Haji Ali:
Descarat, estavem morts de cansament, situació no apte per caminar per una passarel·la sobre el mar juntament amb centenars de devots musulmans, a 40 graus de temperatura per veure una mesquita.... foto des de lluny i fora!!
Després d'això tornar cap a casa d'en Jordi...
Per si no us ho imagineu, creuar Bombay és una odisea. Gran part de la ciutat està construida sobre una peninsula, per tant les vies de comunicació es limiten a anar de nord a sud, i per tant el col·lapse està assegurat. Tot i així, en Nitin va ser un conductor de primera, quina paciència i quin bon "savoir faire". (I quin xoc cultural quan li vem dir que no estavem casats!! jejeje)
Algunes altres fotos de Bombay...
El barri on viuen els immigrants de Bangladesh (que són els més pobres de tots!).
Els slums: que estan distribuits per tota la ciutat amb un criteri força coherent... cada barri de rics està envoltat d'slums, doncs és on viuen tots els servents, xofers i treballadors en general que ofereixen serveis als primers.
Veritables jeroglífics urbans en ordenació pròpia. Sento admiració pels seus habitants. Especialment després d'haver compartit converses amb en Nitin, habitant d'un slum. En compartiré un parell d'exemples: Cada nit s'ha de llevar cap a quarts de dues i invertir aproximadament una hora i mitja en emplenar garrafes d'aigua i portar-la a casa, per assegurar les necessitats bàsiques de la familia. Cap a les 4 es lleva per anar al lavabo (comunitari evidentment) doncs a partir de les 5 hi ha tanta cua que s'hauria d'esperar massa estona.
Finalment, i per acabar com vem començar... sapigueu que el model constructiu es manté, tant és que siguin "xaboles" com gratacels, les bastides de bambú estan per tot arreu! (inclús quan l'edifici ja està acabat i els veïns ja hi viuen!)
Per embolics laborals diversos en Jordi no ens va poder acompanyar per dinar (el pobre no va ni dinar!!, però és cert que no teniem cap dels 3 la panxa massa fina...), així que li vem demanar al Nitin que ens portés a un centre comercial on puguéssim menjar alguna cosa més de l'estil occidental (per anar-nos aclimatant a la imminent tornada). La resta de la tarda vem passar-la a can Jordi tirats al sofà!
Quan en Jordi va tornar de treballar ens va ensenyar la pel·licula de Bollywood en la que han col·laborat (juntament amb la Laura, la seva parella), i que estic segura que els catapultarà cap a la fama india!! jeje La peli és d'allò més curiosa, 3 indis que se'n van a Espanya de despedida de solters. Val la pena fer una ullada al youtube encara que la major part sigui en hindi!!
http://www.youtube.com/watch?v=61Vc46RbVOs
Passades les 21h en Nitin ens va acompanyar a l'aeroport, aprofitant que la Laura tornava de Barcelona i anava a recollir-la.
Aquí s'acaba l'aventura. Què bé que ens ho hem passat. Quin país!! Quina gent!!
Sense cap mena d'estress vem decidir continuar deixant-nos portar una mica per les circumstàncies, doncs fins al moment, tot plegat havia sortit prou bé.
Vem redespertar-nos cap a quarts de 10 o les 10, un a cada sofà.... i vem fer via cap a una cafeteria "delux" a fer un esmorzar d'aquells que surten més cars que una nit d'hotel, però que es posen tant bé...un iced latte i un croissant (millorable, però un croissant!!!).
Per a què us feu una idea del barri on viu en Jordi... concretament és Hirandiani Gardens, a Powai, Mumbai.
Tot plegat ens va encuriosir força així que no ens ho vem pensar dues vegades...
Haviem quedat a l'Hotel Marriot, davant la platja de Juhu. Ben bé el tipus d'hotel que hem frequentat aquestes vacances....
L'Elisabet, en Joao, l'Alvaro?, en Jaume, en Jordi i a sota, amb l'Abril a coll, en Marc.
Des de les vendes de vins al subcontinent Indi fins al fingit defalliment de l'Aramis Fuster en públic, els temes de conversa van ser d'allò més complerts i variats. Tots portats des de l'humor i les ganes de passar una bona estona.
En Joao (portuguès obviament) és exportador de ceràmica de la zona de Castelló a la India. Ell fa al revés del què és esperable (vendre a orient el què es fabrica a occident). Va confessar sense gaire embuts estar dels indis, i cito textualment, "hasta los huevos". Després de l'exposició dels motius que el porten a tal conclusió, francament entenc el seu punt de vista.
L'Alvaro (no recordo si es deia així, però en cas que no, es deia Borja Mari), acabava d'arribar a la ciutat i es va annexar al dinarc com a nouvingut encara que no va semblar que hi pintés massa...
En Marc, l'Elisabet i la petita Abril (nascuda a l'India) són del gremi vitivinicola. En Marc es representant dels vins Torres a la India i als països de l'orient mitjà (que si, que encara que siguin musulmans o hindús, aquesta gent xuma igual, el què passa és que han de fer-ho en privat o en cercles tancats... quines ganes de complicar-se l'existència!!). Es va emportar la dona i aquí fa poc més d'un any van tenir descendència. Un món això de fer família a l'Índia.
Finalment en Jaume, fundador de Sonrisas de Bombay. Brutal, quin personatge més interessant!! La primera visita d'aquest Barceloní a Bombay va ser tant impactant que va decidir tornar depressa i corrents cap a Barcelona. En 24 hores havia venut la casa, el cotxe i tot el què tenia per abocar la seva vida a la formació acadèmica dels nens més desfavorits de la ciutat, els nens dels slums.
Sóc conscient que no puc transmetre les sensacions que em va produïr... però us recomano que feu lectura d'algun dels seus llibres o que feu una ullada a la seva pàgina web. És un gran lloc on destinar aquells diners solidaris que tots podem aportar!
Crec que parlo tant per l'August com per mi quan escric que vem estar profundament agraïts a en Jordi, que ens va brindar l'oportunitat de viure i compartir aquest moment amb tots ells. De cadascun en vem aprendre alguna cosa, alguna cosa que els fa diferents, alguna cosa que comparteixen tots ells encara que vinguin de vides molt diferents en terres més occidentals. Allà tothom mira i camina endavant.
El buffet lliure del restaurant italià del Marriot (la modalitat de menú que inclou begudes alcohòliques) ens va deixar una mica tocats, però molt lleugers a l'hora de continuar discutint i compartint idees als jardins de l'hotel (doncs al restaurant ja tocava preparar sopars... :P )
Per acabar d'arrodonir el dia haviem quedat per sopar i prendre'ns algunes copes amb l'Ajita i el seu marit. Els vem conèixer al restaurant de l'Inder, a Goa, i ens van insistir molt que els truquéssim quan fóssim a Bombay.
Amb l'Ajita deseguida vem conectar quan es vem conèixer a Goa. Per algun motiu algunes persones et resulten afins sense saber massa bé perquè, així que la retrobada a Bombay va assolir les expectatives sense problemes. Per desgràcia estavem "tipíssims" del dinar a la italiana, i encara una mica tocats del vi i els coctails que haviem fet de postres....
Tot i així, amb el rotllo de no fer un lleig a l'amfitrió, vem mig sopar i inclús vem tastar el vi indi!!! (horrorós, com un don simon però en ampolla!!)
L'endemà en Jordi ens va "prestar" a en Nitin, el seu xofer particular per anar de visita per la ciutat. Portavem un parell d'inconvenients a la motxilla.... que la panxa encara no estava al 100%, i que hi havia una mica de ressaca... així que l'excursió per Bombay va acabar sent una mica més un tour amb cotxe que una altra cosa...
Això si, no ens vem perdre alguns dels punts interessants de la ciutat.
La porta de la India: Un arc davant del mar construït per donar la benvinguda als reis anglesos (que devien arribar amb vaixell...)
Un bullider de gent bastant infumable... vem fugir per potes...
De fet, no hi vem entrar per curiositat ni per fer el xafarder, sinó més aviat per un tema de necessitat.... vem quedar amb en Nitin que el trucariem (li fariem una perduda) quan volguessim que ens recollís...però ens vem deixar el telèfon al cotxe!!! Així que un recepcionista molt amable de l'hotel Taj ens va solucionar la "papeleta" trucant-lo.... :)
L'estació de trens Victòria:
Confesso que ens va atemoritzar la dada dels 8 milions de persones que es mouen per aquest edifici diàriament, així que simplement li vem fer una foto des de fora (bé, des del cotxe...)
El Mercat dels ocells:
Bé, probablement no es digui així, però en aquest mercat, a banda de les coses habituals, hi havia paradetes d'animals.... res excepcional.
Pels que encara no entengueu perquè he fet dieta totalment vegetariana durant el viatge, una imatge...
Dhobi Ghat Mahalaxmi: (o la bugaderia més gran de Bombay)
En aquest barri, i des de fa 140 anys centenars de persones renten milers de quilos de roba en un total de 1026 safareijos a l'aire lliure!! Quina bestiesa!! El més curiós? Doncs que per estendre la roba no utilitzen pinces, sinó que pincen la roba amb els mateixos fils d'estendre enrotllats. Tot un art!!
La Mesquita Haji Ali:
Descarat, estavem morts de cansament, situació no apte per caminar per una passarel·la sobre el mar juntament amb centenars de devots musulmans, a 40 graus de temperatura per veure una mesquita.... foto des de lluny i fora!!
Després d'això tornar cap a casa d'en Jordi...
Per si no us ho imagineu, creuar Bombay és una odisea. Gran part de la ciutat està construida sobre una peninsula, per tant les vies de comunicació es limiten a anar de nord a sud, i per tant el col·lapse està assegurat. Tot i així, en Nitin va ser un conductor de primera, quina paciència i quin bon "savoir faire". (I quin xoc cultural quan li vem dir que no estavem casats!! jejeje)
Algunes altres fotos de Bombay...
El barri on viuen els immigrants de Bangladesh (que són els més pobres de tots!).
Els slums: que estan distribuits per tota la ciutat amb un criteri força coherent... cada barri de rics està envoltat d'slums, doncs és on viuen tots els servents, xofers i treballadors en general que ofereixen serveis als primers.
Veritables jeroglífics urbans en ordenació pròpia. Sento admiració pels seus habitants. Especialment després d'haver compartit converses amb en Nitin, habitant d'un slum. En compartiré un parell d'exemples: Cada nit s'ha de llevar cap a quarts de dues i invertir aproximadament una hora i mitja en emplenar garrafes d'aigua i portar-la a casa, per assegurar les necessitats bàsiques de la familia. Cap a les 4 es lleva per anar al lavabo (comunitari evidentment) doncs a partir de les 5 hi ha tanta cua que s'hauria d'esperar massa estona.
Finalment, i per acabar com vem començar... sapigueu que el model constructiu es manté, tant és que siguin "xaboles" com gratacels, les bastides de bambú estan per tot arreu! (inclús quan l'edifici ja està acabat i els veïns ja hi viuen!)
Per embolics laborals diversos en Jordi no ens va poder acompanyar per dinar (el pobre no va ni dinar!!, però és cert que no teniem cap dels 3 la panxa massa fina...), així que li vem demanar al Nitin que ens portés a un centre comercial on puguéssim menjar alguna cosa més de l'estil occidental (per anar-nos aclimatant a la imminent tornada). La resta de la tarda vem passar-la a can Jordi tirats al sofà!
Quan en Jordi va tornar de treballar ens va ensenyar la pel·licula de Bollywood en la que han col·laborat (juntament amb la Laura, la seva parella), i que estic segura que els catapultarà cap a la fama india!! jeje La peli és d'allò més curiosa, 3 indis que se'n van a Espanya de despedida de solters. Val la pena fer una ullada al youtube encara que la major part sigui en hindi!!
http://www.youtube.com/watch?v=61Vc46RbVOs
Passades les 21h en Nitin ens va acompanyar a l'aeroport, aprofitant que la Laura tornava de Barcelona i anava a recollir-la.
Aquí s'acaba l'aventura. Què bé que ens ho hem passat. Quin país!! Quina gent!!
I can just say INCREDIBLE INDIA!!
