Hampi II

Hola de nou des de Hampi!!

(Primer de tot, veureu que ja he penjat les fotos del dia Condolim-Hampi, per si teniu curiositat per mirar-les.)
 Avui ja ens ho hem agafat amb una mica mes de calma... menys caminar i mes fugir del sol.
Ens hem acostat al riu a primera hora, doncs acostuma a ser l'hora matinal de banyar l'elefant. Tot i aixi, deviem anar tard, doncs l'hem trobat a mig cami en plena sessio de maquillatge...

Tot i aixi hem acabat d'arribar fins al riu. Fins i tot alla s'hi troben vaques de pedra!! (sobre el roc de la dreta)

El temple que hi ha al mig de la ciutat es troba totalment operatiu. Diariament moltissima gent s'hi acosta a fer les pregaries. De fet Hampi es un lloc sagrat que esta ple de Brahmas (sacerdots indus).

A la sortida ens ha beneit un elefant. De fet, l'elefant, nomes sembla haver-n'hi un... Es tracta de donar-li un bitllet de 10 Rupees, l'agafa amb la trompa i li dona a l'amo. Despres et posa la trompa sobre el cap en senyal de benediccio

(no penseu que hem fet el punki, hem pagat la taxa pertinent per poder tirar fotos...)
Hem continuat fent una mica de ruta pels temples d'aqui a la vora...

Aquesta nena estava encantada de sortir a la foto, i sobretot sobretot, de veure la foto despres!1 :P

I clar, que passa....que busques una mica els detalls, que son molt bonics..

I alguns una mica passats... (oju amb els menors ok??)

Be, ens n'anem a dinar! Avui potser pizza...com que Hampi es un lloc sagrat, aqui no es pot beure alcohol ni menjar carn i l'August comenca a estar fart de tanta verdureta... :)
Ens veiem a Anantapur!!
Petooooons!

Hampi

Ja som aqui de nou, aquest cop amb fotos!!
Avui teniem servei de rickshaw (o tuk tuk) per veure part dels incomptables temples que hi ha a Hampi!!
De fet, estem a Hampi Bazar, que es un poblet instal.lat al mig de les ruines dels antics temples, que daten entorn al segle 16.
Hem comencat amb un dels temples mes grans situats al costat del riu, tot seguit d'una excursio en barca pels rapids, amb la finalitat de creuar el riu. Aquesta era la barca. Bambu, plastic i una capa d'asfalt per fora per evitar que entri l'aigua.

L'anada ha anat de conya, inclus el "xofer" s'ha ofert a fer-nos un tour 360 graus de forma tant repetida que gairebe hem de treure l'esmorzar per la borda!! Un cop creuat el riu hem pujat al Monkey Temple (mes que per veure els micos, per veure les vistes, ja que esta concretament a 575 graons l'alcada. Quina pallissa!! No per les escales, sino per la calor!!!

El paisatge es molt especial. Es com si algu hagues deixat caure del cel grandioses roques granitiques de formes mes aviat arrodonides. Com si fos un lego en ruines... va, avui no us faig imaginar, avui tenim fotos!!
Quan hem baixat del temple, els dos nois de la barca no hi eren!!! Merdaaa!!! No us podeu imaginar la cara d'idiotes que se'ns ha quedat!! Hem quedat tant fotuts que ens hem assegut en un bareto i ens hem demanat una aigua... Jo ja estava convencuda que ens havien deixat tirats (es important afegir a l'explicacio que se m'ha acudit accedir a pagar per avancat!! Quina mala idea!!) Quan ja haviem recuperat el liquid del cos, hem comencat a caminar, per provar si trobavem la barca... per sort, de lluny ens cridaven els dos nois... un s'havia adormit sota algun matoll i l'altre havia anat a buscar el dinar!!! Buf, quin descans!! No m'imagino tornar a peu amb tota la cleca de sol (eren cap a les 12 de migdia...).

Recuperats de l'espant, la tornada amb la barca (a contracorrent) no ha sigut tan facil com l'anada.... hem hagut de trampejar-ho i fer alguns trossos a peu...

180 kg ha dit que pesava... no se, no se....
Aixo si, algun cuc monumental!!! (va, que aquest any no us he posat cap bestia!!!)

I una petita seleccio de temples... (no gaires, no gaires)
L'estable dels elefants... amb portes de la mida, clar!!

Un microtemple a traves del mur construit amb blocs de pedres que encaixen a la perfeccio. Quina passada!!

Un carro de molt bon arrossegar!!! Pobres elefants!!

I els safarejos publics... (d'aquests encara n'hi ha molts que s'utilitzen!! Pel Rajastan n'haviem vistos forca!) Molt interessant l'aqueducte...

En general no hem tingut massa sort amb el taxista del tuk tuk (ens ha pres el pel com a xinesos!!), aixi que al final ja n'estavem una mica tips i cap a migdia ens ha deixat un altre cop a Hampi. Hem anat a dinar per de passada descansar una mica i fugir del sol horrible... feia molt temps que no suavem tant!!
A la tarda hem continuat la visita pel nostre compte, a peu. Hem triomfat bastant mes, hem trobat els llocs mes xulos, i ens ha sortit baratissim!! :P

I finalment hem pujat a un altre temple/turonet a veure les vistes sobre Hampi...

Al costat de la "piramide" es on hi ha el poble de Hampi Bazar. Al costat d'aquesta mena d'avinguda hi ha part de les ruines, que ara allotgen a gran part dels habitants...

Per a que us feu una idea, aixi es com partien la roca...

Hampi es un lloc molt turistic. Turistic de molts tipus, pero basicament de hippies, aixi que ja veieu que ens vestim una mica en concordanca :P . Aqui tenim una sensacio molt semblant a la que teniem a Pushkar, Udaipur o altres ciutats del Rajastan, on el centre esta ple de botiguetes de roba hippie, sabates de dolentissima qualitat, d'aquelles que ja et fan mal quan te les emproves a la botiga, i el millor de tot: Roof top restaurants!! Aixo si que m'agrada!!! Aquest mati hem esmorzat en un d'ells, amb vistes al temple que hi ha just al mig de la ciutat. A banda sempre tens la sort de poder veure algun local com resa, alguna senyora com es pentina o renta els plats... un roof top sempre es una aposta segura!!

I ara cap a la dutxa!!! Que us asseguro que es la cosa que em ve mes de gust ara mateix!! Com es pot suar tant??Crec que avui entre els dos ens hem begut sis ampolles de litre!! (i suat l'equivalent suposo...)
Dema serem per Hampi fins a la tarda que tornem a agafar el tren cap a Anantapur, a visitar la Fundacio.
Salut

Condolim (Goa) - Hampi

Namaste!

Nous sommes arrives a Ampi, que diria un frances! (En realitat es Hampi, es a dir Jampi, pero els francesos no saben dir les "h"...)
Em sap greu pero avui haureu de posar molta imaginacio mentre llegiu... l'era digital te alguns inconvenients, pero no dubto que les vostres ments de l'era de la maquina d'escriure sabran reproduir be les imatges del que us expliqui...

Ahir vem llevar-nos just abans que s'acabes l'hora d'esmorzar de l'hotel. Per desgracia no va ser cap novetat, truita, torrades amb mantega i cafe. Per tercer dia consecutiu (i ben ultim, us ho asseguro) vem esmorzar truita. Per explorar una mica la zona de Calangute i Condolim vem llogar una moto per moure'ns tranquilament al nostre aire.

De nou  l'August es confirma com un conductor de primera, cada com mes dificil (l'any passat nomes es tractava de conduir per l'esquerra, aquest cop hi hem afegit el transit indi, les vaques, els carros i demes utilitaris de la via publica).

Voltar en moto es fantastic, a banda de poder anar on vols sense donar massa explicacions a ningu, passa l'aire, que en dies com el d'ahir era primordial! Quina xafogor!
Vem fer una mica de visita rapida pel Fort Aguada, un dels principals punts turistics de la zona (no hi vem entrar pero) i vem veure la presso amb el mateix nom (on no ens vem acostar massa per si un cas....). Quatre fotos al River Princess, un buc que es va enfonsar l'any 90 i que com que no l'han tret de l'aigua, doncs es un atractiu turistic mes. Aqui tot s'aprofita!!  (el vaixell es veu a l'esquerra de la foto!)

 A la tarda vem decidir aprofitar l'hotelet i disfrutar de la piscina. Crec que erem els unics hostes, aixi que tampoc ens va sorprendre massa tenir la piscina per a nosaltres sols (ah no, i una minuscula granota que estava la mar de be alla dins tambe).

 Per mala sort, i com que les temperatures durant el dia son molt altres, no es dificil d'endevinar que es va passar tota la tarda plovent. No massa, pero el suficient per no amortitzar gaire la moto.... en tot cas, vem amortitzar el Discovery channel i el National Geographic (inclus hem repetit reportatges que ja haviem vist a Cambotja o Tailandia... jejej)

Al vespre erem convidats per a fer de critics culinaris al restaurant d'en Bobby. Durant el dia havien estat treballant de valent tots plegats. De fet, vem passar al mati a fer-hi un cafetet i vem coincidir amb l'entrevista a la possible cantant dels dissabtes a la nit. Una noia molt maca que feia sobretot musica occidental, jazz, rock...
Res, que me'n vaig de tema....al vespre vem ajuntar-nos unes 15 persones aproximadament per fer el tast d'alguns dels plats que formaran part de la carta del restaurant. En general molt bo, amb algunes critiques constructives que ja vem fer quan se'ns va demanar.
En aquesta ocasio ens acompanyava tambe un escorpi gegant amb qui l'August va tenir ocasio de jugar una mica i fer-li quatre fotos...

Vem compartir taula amb dues senyores locals, molt occidentalitzades i que utilitzaven l'angles com al seu idioma matern. (aixo em va resultar curios....no sabia que es donaven aquests casos). Certament de totes les persones que alla vem coincidir, no son precisament 4 gats arreplegats del poble... una mica la jet set vaja....

Concretament 4 cerveses mes tard i 2 talls d'electricitat (si nois, no tenen gaire ben calculat el tema de la carrega i tenen talls diaris d'electricitat) vem tornar cap a l'hotel, basicament a dormir 3 horetes per llevarnos a 2/4 de 5 i anar a buscar el tren a Vasco da Gama.
En Bobby ens va encarregar un taxi que hem compartit taxi amb el cuiner d'ahir i l'Apu. Ells anaven a l'aeroport (Dabolim) i nosaltres a l'estacio de tren que esta a molts poquets quilometres. El tren sortia a les 7 i hem arribat cap a les 6, pero ens ha anat be per prendre'ns un chai i buscar els nostres seients entre els 16-18 vagons del tren (per donar-vos una dada numerica, cada vago te capacitat per 72 persones i cada tren sol arrossegar uns 16-18 vagons. Vosaltres mateixos feu els quatre numeros...)
I vinga, alla ens hem enxovat des de les 7:10 fins a les 15 de la tarda que arribavem a Hospet (pont de comunicacio amb Hampi). El viatge ha sigut prou agradable. Haver dormit tant poc la nit anterior ha anat molt be per fer una clapada monumental en pujar al tren).
Hampi es espectacular, aqui un parell de fotos. Part de la gent viu en els antics temples, i, aixo si, totes les casetes estan pintades de colorins!

 I alguna dels locals...

Aurangabad-Mumbai-Goa

Nois, aixo d'avui sera sens dubte un dia per recordar...
Tot plegat comenca concretament a les 6 del mati.. (qualsevol diria que estem de vacances....), l'avio sortia d'Aurangabad a les 8:10 i resulta que ningu havia avisat al nostre taxista, al Rafik, el de l'Ambassador que tant ens agrada.... (aquest cotxe concretament)

En arribar a Mumbai ja ens moviem per l'aeroport com si fossim a casa (es l'avantatge de passar-hi tantes hores el dia que vem arribar...), pero hi fa tantissima calor que hem preferit esperar ja dins l'aeroport un cop fets els controls pertinents i amortitzar la despesa en aire condicionat, que d'altra banda, no es queda curta.

Hem pujat a l'avio cap a Goa sense saber on anar exactament, doncs el dia 13 a les 7 del mati tenim un tren cap a Hampi, i clar, ens quedava un dia i mig una mica penjat... n'hem estat parlant forca i llegint i rellegint la guia mentre feiem les nombroses esperes que ha us he explicat..pero nois, no acabavem de trobar el que!!

Des de dalt l'avio, sobrevolar Mumbai es forca especial. Permet d'una forma molt clara observar els contrastos, i com els barris de barraques estan a tocar dels edificis mes luxosos sense semblar aparentment que aixo li molesti a ningu....

Per algun motiu que encara desconeixem a Mumbai gran part de les teulades, facanes i edificis estan pintats de color blau.... prenc nota per donar-vos resposta....

Just quan aterravem a Goa i comentant la jugada amb l'August ens ha semblat prou bona idea demanar al senyor que seia al meu costat si coneixia la ubicacio concreta de l'estacio de tren Vasco da Gama, des de la qual sortim d'aqui dos dies cap a Hampi.... senyors, a partir d'aquest moment tot el nostre dia ha comencat a ser una sorpresa agradable rera altra.... a en Bobby (aquest es el seu nom pels amics. Per a la resta, senyor Bajaj) ha resultat ser un home de negocis molt atent que esta a punt d'obrir un restaurant a Condolim, a la costa de Goa. Tot plegat i gairebe sense haver-nos-en adonat, ens hem trobat dins un taxi amb ell i la noia que li fa el disseny del restaurant (l'Apu. Nois, el nom complert soc incapac de recordar-lo i menys d'escriure'l!!) i cap a Condolim!! Amb un momentet ens havia encarregat una habitacio a l'hotel on s'estan ells, que li fan a meitat de preu (ja que es un habitual), i ens ha convidat a dinar i a veure el seu restaurant....

 Encara es troba en obres, pero es molt prometedor...

Un lloc tremendu que estan reformant. Rissa crec que es el nom.... es somriure o riure en llati...papa, tu que ets un expert, il.lumina'ns....(gracies)
Com que la parcel.la fa pujada, hi ha diversos "stages", incloent una barra de bar i un pati privilegiats amb vistes aeries de la zona. Tots molt acollidors segur quan estigui acabat el proper dia 21.

 Hem sigut els primers clients a tastar la cuina europea/continental del local (que com a bons experts hem trobat molt bona)

En Bobby es el de verd (es Sij i porta tota la cabellera embolicada sota de la gorra... i la barba enganxada amb uns clips sota la barbeta.... jeje), l'Apu es la del meu costat i el de vermell es el cap d'obra.

Despres de dinar ens ha carregat dalt d'un taxi i cap a l'hotel.... per 2000 Rupies/nit (30 eurupecus pels que no estigueu familiaritzats amb el canvi)

I una de l'interior per resoldre dubtes....

Amb terrasseta propia inclosa!!!
Hem sortit despres a fer una visita rapida a la platja i prendre'ns una cerveseta per celebrar un dia tant inesperat, soprenent i agradable alhora!!
Us deixem aqui, els de la botiga d'internet (que avui es estupendament rapid i l'ordinador es novissim (del 2005 o 2006)) tanquen a les 9 i falten 5 minutejus....
Fins aviaaaat!

Les coves i temples d'Ellora

Namaste!!

Veureu que avui he actualitzat l'ultima entrada afegint diverses fotos. Hem trobat un cyber forca cavernicola, pero sobradament millor que l'ordinador d'ahir, aixi que us penjo quatre fotos mes...
Ellora te practicament el mateix estil que Ajanta, una flipada de coves i temples construits a base de picar pedra. La guia parla de 200.000 tones de roca que es van extreure durant els 150 anys que 100.000 obrers van treballar-hi. Malgrat la magnitud dels numeros no me'n se avenir. I segur que no tenien sindicats on anar a queixar-se...

El total de 34 coves/temples es separen 3 grups, les hindus, les budistes i les jainistes (que venen a ser una barreja entre una i l'altra). Sincerament a mi totes m'han semblat del mateix estil... exeptuant les hindus, que sempre disposen d'algun que altre motiu eroticosexual forca escandalos (nomes es una mostra, pero d'aquesta tipologia encara no en teniem cap a l'arxiu de viatge...)

El temple mes espectacular, aquest:

Basicament des d'on es veu l'herba es des d'on van comencar a fer el forat!!

Aqui ja ha comencat el meu dia com a superstar de Bollywood...nois, no us podeu imaginar l'impressio que crea una noia de metre vuitanta rossa i amb el cabell arrissat!! Crec que m'he fet fotos amb la meitat de la poblacio que viu per aquesta zona.... les millors, aquest grupet de dones, que no us podeu imaginar com es morien de riure!!!

Algun altre temple interessant...

No us sabria dir exactament a la temperatura a la que estem durant el dia...pero crec que un bon exemple seria el seguent... 2 litres d'aigua=cap pipi + moltissima suor!! Perxo hem intentat anar d'hora a fer les visites, aixi que cap a l'hora de dinar li hem demanat al taxista que ens portes a un bon lloc a dinar. THALI!!! Fantastic, es com un plat combinat a la india. En aquest cas vegetaria, i en tots els casos super picant!! = bonissim!!

A la tarda hem fet visita al Fort d'Aurangabad. Bastant ruinos, pero abarca una extensio molt gran, incloent un turonet des del qual hem pujat a fer unes vistes de la zona. De moment l'August ja ha verificat que podria ser una zona de vol interessant, encara que, amb la calor que fa, les termiques deuen pujar fins a l'alcada dels himalaies!!!

Despres d'exactament 1 hora i 43 minuts de barallar-me amb aquest ordinador+connexio...that's all folks!

Dema a primerissima hora agafem un vol de tornada cap a Mumbai, i a mig mati un altre cap a Goa. Serem alla aproximadament un dia i mig, pendents d'agafar un tren que ens porti cap a Hampi.

Fins aviat i cuideu-vos!

Les coves d'Ajanta

Salut a tothom i totdon, finalment des de terres indies...

El viatge, sincerament, es va fer prou curt com per semblar-nos, segons com, que som aqui a Perpinya. En tot cas, va anar tot molt rodat, ni retards ni esperes massa llargues (una baralla de cartes i cap joc a la memoria van ser de prou ajut per inventar-nos una manera de passar l'estona mes o menys distesa....)

Vem arribar a Mumbai a mig mati. Quina calma i quina diferencia de l'arribada a Delhi d'ara tot just fa dos anys... crec pero que, en tot cas, es la nostra  percepcio es el que ha canviat mes. Tenint en compte que fins a la tarda no teniem el vol a Aurangabad vem decidir descansar per l'aeroport i fer que la retrobada amb l'India fos el mes placida possible... aixi que vem exercir d'avis mediterranis i vem sortir a veure com muntaven la bastida per col.locar uns tendalls a l'acces a l'aeroport...

Ja veieu....si algu de vosaltres havia previst acostar-se a terres indies per exercir de muntador de bastides, millor que comenceu amb un curs accelerat al Cirque du Soleil.... el tema es saber d'equilibris....



Quan ja en vem estar ben farts, vem aconseguir colar-nos de nou dins l'aeroport (aquesta gent, un cop ets fora no et deixen tornar a entrar....) per agafar un autocar que ens portes a la termina de vols domestics i continuar alla la nostra espera...
Es bastant curios veure com a tocar de la reixa del recinte de l'aeroport hi ha comunitats gegants de "xaboles" que malviuen per alla al voltant...

Un cop al l'aeroport domestic vem dinar unes desitjades "samoses", alguns ja ho coneixereu, com unes crestes fetes de patata, pesols i algun component picant que ens va fer eliminar toxines rapidament... tot just demanar vem poder "gaudir" d'una inesperada sorpresa que en tot cas ja us explicarem a la tornada.... la consequencia? Vem haver d'improvitzar una taula amb les motxilles i dinar al mig del no res....



Ahs, de postres, i mentre feiem el cafe, una familia que estava de celebracio ens va convidar a un tall de pastis de xocolata bonissim!! M'encanta l'espontaneitat d'aquesta gent..

Com us podreu imaginar estic escrivint des d'un ordinador dels anys 50 amb una connexio que crec que funciona amb l'energia que un indi que tinc aqui al costat fa pedalant.... deu n'hi do nois, quina paciencia cal tenir per escriure un blog en aquestes condicions....

Al vespre vem agafar el vol i arribar a Aurangabad, una ciutat sense cap mena d'interes, pero situada estrategicament molt propera a dos enclaus declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco, Ellora i Ajanta. Nomes arribar a l'hotel vem coneixer un parell de veteranos que aviat seran extreballadors de Telefonica, que aprofiten el temps i els diners per recorrer mon amunt i avall incansablement. Quina enveja pensar que la jubilacio (prejubilacio de moment) sera tant utopica per nosaltres...

Vem decidir doncs compartir taxi per anar cap a les coves d'Ajanta, un complex tremendu que una colla d'indis cavernicoles van decidir excavar a la roca 200 anys abans de crist. Com s'ho van currar aquells, i que poc treballen alguns dels seus descendents....

Les coves son espectaculars, com tambe ho es el fet que estiguin tallades en roca volcanica molt porosa (pero no per aquest motiu menys dura). Despres de veure-les totes i cadascuna d'elles hem anat a un mirador que hi ha just a davant a fer la panoramica de rigor que ja us ensenyarem tambe a la tornada (m'estic atabalant forca entre la lentitud de l'ordinador, la calor asfixiant que fa i les ganes que tenim d'anar a dormir). Hem descobert just al costat un salt d'aigua brutal amb uns gorgs molt bonics i un petit estanc d'aigua on hem aprofitat per remullar els peus...

Encara que una colla de marrecs ja ho estaven disfrutant de valent...

De tornada amb el taxi (un Ambassador, el mateix que vem portar l'altra vegada), una mica d'espectacle de transit... no son les rondes precisament....

Aixo si, blow horn please!!!!