Salut a tothom i totdon, finalment des de terres indies...
El viatge, sincerament, es va fer prou curt com per semblar-nos, segons com, que som aqui a Perpinya. En tot cas, va anar tot molt rodat, ni retards ni esperes massa llargues (una baralla de cartes i cap joc a la memoria van ser de prou ajut per inventar-nos una manera de passar l'estona mes o menys distesa....)
Vem arribar a Mumbai a mig mati. Quina calma i quina diferencia de l'arribada a Delhi d'ara tot just fa dos anys... crec pero que, en tot cas, es la nostra percepcio es el que ha canviat mes. Tenint en compte que fins a la tarda no teniem el vol a Aurangabad vem decidir descansar per l'aeroport i fer que la retrobada amb l'India fos el mes placida possible... aixi que vem exercir d'avis mediterranis i vem sortir a veure com muntaven la bastida per col.locar uns tendalls a l'acces a l'aeroport...
Es bastant curios veure com a tocar de la reixa del recinte de l'aeroport hi ha comunitats gegants de "xaboles" que malviuen per alla al voltant...
Un cop al l'aeroport domestic vem dinar unes desitjades "samoses", alguns ja ho coneixereu, com unes crestes fetes de patata, pesols i algun component picant que ens va fer eliminar toxines rapidament... tot just demanar vem poder "gaudir" d'una inesperada sorpresa que en tot cas ja us explicarem a la tornada.... la consequencia? Vem haver d'improvitzar una taula amb les motxilles i dinar al mig del no res....
Ahs, de postres, i mentre feiem el cafe, una familia que estava de celebracio ens va convidar a un tall de pastis de xocolata bonissim!! M'encanta l'espontaneitat d'aquesta gent..
Com us podreu imaginar estic escrivint des d'un ordinador dels anys 50 amb una connexio que crec que funciona amb l'energia que un indi que tinc aqui al costat fa pedalant.... deu n'hi do nois, quina paciencia cal tenir per escriure un blog en aquestes condicions....
Al vespre vem agafar el vol i arribar a Aurangabad, una ciutat sense cap mena d'interes, pero situada estrategicament molt propera a dos enclaus declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco, Ellora i Ajanta. Nomes arribar a l'hotel vem coneixer un parell de veteranos que aviat seran extreballadors de Telefonica, que aprofiten el temps i els diners per recorrer mon amunt i avall incansablement. Quina enveja pensar que la jubilacio (prejubilacio de moment) sera tant utopica per nosaltres...
Vem decidir doncs compartir taxi per anar cap a les coves d'Ajanta, un complex tremendu que una colla d'indis cavernicoles van decidir excavar a la roca 200 anys abans de crist. Com s'ho van currar aquells, i que poc treballen alguns dels seus descendents....
Les coves son espectaculars, com tambe ho es el fet que estiguin tallades en roca volcanica molt porosa (pero no per aquest motiu menys dura). Despres de veure-les totes i cadascuna d'elles hem anat a un mirador que hi ha just a davant a fer la panoramica de rigor que ja us ensenyarem tambe a la tornada (m'estic atabalant forca entre la lentitud de l'ordinador, la calor asfixiant que fa i les ganes que tenim d'anar a dormir). Hem descobert just al costat un salt d'aigua brutal amb uns gorgs molt bonics i un petit estanc d'aigua on hem aprofitat per remullar els peus...
Encara que una colla de marrecs ja ho estaven disfrutant de valent...
De tornada amb el taxi (un Ambassador, el mateix que vem portar l'altra vegada), una mica d'espectacle de transit... no son les rondes precisament....
Aixo si, blow horn please!!!!
El viatge, sincerament, es va fer prou curt com per semblar-nos, segons com, que som aqui a Perpinya. En tot cas, va anar tot molt rodat, ni retards ni esperes massa llargues (una baralla de cartes i cap joc a la memoria van ser de prou ajut per inventar-nos una manera de passar l'estona mes o menys distesa....)
Vem arribar a Mumbai a mig mati. Quina calma i quina diferencia de l'arribada a Delhi d'ara tot just fa dos anys... crec pero que, en tot cas, es la nostra percepcio es el que ha canviat mes. Tenint en compte que fins a la tarda no teniem el vol a Aurangabad vem decidir descansar per l'aeroport i fer que la retrobada amb l'India fos el mes placida possible... aixi que vem exercir d'avis mediterranis i vem sortir a veure com muntaven la bastida per col.locar uns tendalls a l'acces a l'aeroport...
Ja veieu....si algu de vosaltres havia previst acostar-se a terres indies per exercir de muntador de bastides, millor que comenceu amb un curs accelerat al Cirque du Soleil.... el tema es saber d'equilibris....
Quan ja en vem estar ben farts, vem aconseguir colar-nos de nou dins l'aeroport (aquesta gent, un cop ets fora no et deixen tornar a entrar....) per agafar un autocar que ens portes a la termina de vols domestics i continuar alla la nostra espera... Es bastant curios veure com a tocar de la reixa del recinte de l'aeroport hi ha comunitats gegants de "xaboles" que malviuen per alla al voltant...
Un cop al l'aeroport domestic vem dinar unes desitjades "samoses", alguns ja ho coneixereu, com unes crestes fetes de patata, pesols i algun component picant que ens va fer eliminar toxines rapidament... tot just demanar vem poder "gaudir" d'una inesperada sorpresa que en tot cas ja us explicarem a la tornada.... la consequencia? Vem haver d'improvitzar una taula amb les motxilles i dinar al mig del no res....
 |
|
Com us podreu imaginar estic escrivint des d'un ordinador dels anys 50 amb una connexio que crec que funciona amb l'energia que un indi que tinc aqui al costat fa pedalant.... deu n'hi do nois, quina paciencia cal tenir per escriure un blog en aquestes condicions....
Al vespre vem agafar el vol i arribar a Aurangabad, una ciutat sense cap mena d'interes, pero situada estrategicament molt propera a dos enclaus declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco, Ellora i Ajanta. Nomes arribar a l'hotel vem coneixer un parell de veteranos que aviat seran extreballadors de Telefonica, que aprofiten el temps i els diners per recorrer mon amunt i avall incansablement. Quina enveja pensar que la jubilacio (prejubilacio de moment) sera tant utopica per nosaltres...
Vem decidir doncs compartir taxi per anar cap a les coves d'Ajanta, un complex tremendu que una colla d'indis cavernicoles van decidir excavar a la roca 200 anys abans de crist. Com s'ho van currar aquells, i que poc treballen alguns dels seus descendents....
Encara que una colla de marrecs ja ho estaven disfrutant de valent...
De tornada amb el taxi (un Ambassador, el mateix que vem portar l'altra vegada), una mica d'espectacle de transit... no son les rondes precisament....
Aixo si, blow horn please!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada