Mumbai...afers interiors

Un dia i mig per davant i una ciutat de 20 milions de persones...
Sense cap mena d'estress vem decidir continuar deixant-nos portar una mica per les circumstàncies, doncs fins al moment, tot plegat havia sortit prou bé.
Vem redespertar-nos cap a quarts de 10 o les 10, un a cada sofà.... i vem fer via cap a una cafeteria "delux" a fer un esmorzar d'aquells que surten més cars que una nit d'hotel, però que es posen tant bé...un iced latte i un croissant (millorable, però un croissant!!!).
Per a què us feu una idea del barri on viu en Jordi... concretament és Hirandiani Gardens, a Powai, Mumbai.

En Jordi ens havia comentat alguna cosa sobre un "brunch" que tenien previst amb alguns dels companys expatriats que viuen actualment a Mumbai. Entre ells el fundador de Sonrisas de Bombay, una ONG que desenvolupa una feina importantíssima a la ciutat.
Tot plegat ens va encuriosir força així que no ens ho vem pensar dues vegades...
Haviem quedat a l'Hotel Marriot, davant la platja de Juhu. Ben bé el tipus d'hotel que hem frequentat aquestes vacances....

Es tractava d'un dinar de pocs membres... una mica de selecció d'entre els poc nombrosos expatriats que viuen aquí. Us els presento:

L'Elisabet, en Joao, l'Alvaro?, en Jaume, en Jordi i a sota, amb l'Abril a coll, en Marc.

Només d'arribar es va crear un ambient magnífic, com si ens haguéssim conegut des de petits. Aquella sensació d'acolliment que un grup de gent positiva i amable és capaç d'oferir.
Des de les vendes de vins al subcontinent Indi fins al fingit defalliment de l'Aramis Fuster en públic, els temes de conversa van ser d'allò més complerts i variats. Tots portats des de l'humor i les ganes de passar una bona estona.
En Joao (portuguès obviament) és exportador de ceràmica de la zona de Castelló a la India. Ell fa al revés del què és esperable (vendre a orient el què es fabrica a occident). Va confessar sense gaire embuts estar dels indis, i cito textualment, "hasta los huevos". Després de l'exposició dels motius que el porten a tal conclusió, francament entenc el seu punt de vista.
L'Alvaro (no recordo si es deia així, però en cas que no, es deia Borja Mari), acabava d'arribar a la ciutat i es va annexar al dinarc com a nouvingut encara que no va semblar que hi pintés massa...
En Marc, l'Elisabet i la petita Abril (nascuda a l'India) són del gremi vitivinicola. En Marc es representant dels vins Torres a la India i als països de l'orient mitjà (que si, que encara que siguin musulmans o hindús, aquesta gent xuma igual, el què passa és que han de fer-ho en privat o en cercles tancats... quines ganes de complicar-se l'existència!!). Es va emportar la dona i aquí fa poc més d'un any van tenir descendència. Un món això de fer família a l'Índia.
Finalment en Jaume, fundador de Sonrisas de Bombay. Brutal, quin personatge més interessant!! La primera visita d'aquest Barceloní a Bombay va ser tant impactant que va decidir tornar depressa i corrents cap a Barcelona. En 24 hores havia venut la casa, el cotxe i tot el què tenia per abocar la seva vida a la formació acadèmica dels nens més desfavorits de la ciutat, els nens dels slums.
Sóc conscient que no puc transmetre les sensacions que em va produïr... però us recomano que feu lectura d'algun dels seus llibres o que feu una ullada a la seva pàgina web. És un gran lloc on destinar aquells diners solidaris que tots podem aportar!
Crec que parlo tant per l'August com per mi quan escric que vem estar profundament agraïts a en Jordi, que ens va brindar l'oportunitat de viure i compartir aquest moment amb tots ells. De cadascun en vem aprendre alguna cosa, alguna cosa que els fa diferents, alguna cosa que comparteixen tots ells encara que vinguin de vides molt diferents en terres més occidentals. Allà tothom mira i camina endavant.

El buffet lliure del restaurant italià del Marriot (la modalitat de menú que inclou begudes alcohòliques) ens va deixar una mica tocats, però molt lleugers a l'hora de continuar discutint i compartint idees als jardins de l'hotel (doncs al restaurant ja tocava preparar sopars...  :P )

Per acabar d'arrodonir el dia haviem quedat per sopar i prendre'ns algunes copes amb l'Ajita i el seu marit. Els vem conèixer al restaurant de l'Inder, a Goa, i ens van insistir molt que els truquéssim quan fóssim a Bombay.
Amb l'Ajita deseguida vem conectar quan es vem conèixer a Goa. Per algun motiu algunes persones et resulten afins sense saber massa bé perquè, així que la retrobada a Bombay va assolir les expectatives sense problemes. Per desgràcia estavem "tipíssims" del dinar a la italiana, i encara una mica tocats del vi i els coctails que haviem fet de postres....
Tot i així, amb el rotllo de no fer un lleig a l'amfitrió, vem mig sopar i inclús vem tastar el vi indi!!! (horrorós, com un don simon però en ampolla!!)

Per algun motiu que encara no he comprès, després de passar 20 dies menjant en llocs en els quals veure la cuina m'hauria fet morir per anorexia, hem sobreviscut de nou sense passar cap mal de panxa....fins al final!! que resulta que sopar en el restaurant d'un prestigiós club privat de criquet sembla que no és garantia per menjar peix fresc... buf, quins "rau rau" de panxa i quines excursions al lavabo.... però per sort un cop la cosa dolenta ha estat fora del ventre, el tema no va anar a més...

L'endemà en Jordi ens va "prestar" a en Nitin, el seu xofer particular per anar de visita per la ciutat. Portavem un parell d'inconvenients a la motxilla.... que la panxa encara no estava al 100%, i que hi havia una mica de ressaca... així que l'excursió per Bombay va acabar sent una mica més un tour amb cotxe que una altra cosa...
Això si, no ens vem perdre alguns dels punts interessants de la ciutat.
La porta de la India: Un arc davant del mar construït per donar la benvinguda als reis anglesos (que devien arribar amb vaixell...)
Un bullider de gent bastant infumable... vem fugir per potes...

No sense abans passar per l'hotel Taj, que es va fer famós pels desgraciats atemptats de Pakistan l'any 2008. Aquí ser un guiri té força desavantatges (és obvi que ho ets i no te'n pots amagar de cap manera), però també té algunes avantatges... com ara que encara que portis pantalons curts, xancletes i facis cara de ressaca, pots entrar  a un hotel de 5 estrelles, ja no sense que et mirin malament, sinó que amb reverències incloses!! Brutal!!

De fet, no hi vem entrar per curiositat ni per fer el xafarder, sinó més aviat per un tema de necessitat.... vem quedar amb en Nitin que el trucariem (li fariem una perduda) quan volguessim que ens recollís...però ens vem deixar el telèfon al cotxe!!! Així que un recepcionista molt amable de l'hotel Taj ens va solucionar la "papeleta" trucant-lo.... :)

L'estació de trens Victòria: 
Confesso que ens va atemoritzar la dada dels 8 milions de persones que es mouen per aquest edifici diàriament, així que simplement li vem fer una foto des de fora (bé, des del cotxe...)

El Mercat dels ocells: 
Bé, probablement no es digui així, però en aquest mercat, a banda de les coses habituals, hi havia paradetes d'animals.... res excepcional.
Pels que encara no entengueu perquè he fet dieta totalment vegetariana durant el viatge, una imatge...

Dhobi Ghat Mahalaxmi: (o la bugaderia més gran de Bombay)
En aquest barri, i des de fa 140 anys centenars de persones renten milers de quilos de roba en un total de 1026 safareijos a l'aire lliure!! Quina bestiesa!! El més curiós? Doncs que per estendre la roba no utilitzen pinces, sinó que pincen la roba amb els mateixos fils d'estendre enrotllats. Tot un art!!

La Mesquita Haji Ali:
Descarat, estavem morts de cansament, situació no apte per caminar per una passarel·la sobre el mar juntament amb centenars de devots musulmans, a 40 graus de temperatura per veure una mesquita.... foto des de lluny i fora!!

Després d'això tornar cap a casa d'en Jordi...
Per si no us ho imagineu, creuar Bombay és una odisea. Gran part de la ciutat està construida sobre una peninsula, per tant les vies de comunicació es limiten a anar de nord a sud, i per tant el col·lapse està assegurat. Tot i així, en Nitin va ser un conductor de primera, quina paciència i quin bon "savoir faire". (I quin xoc cultural quan li vem dir que no estavem casats!! jejeje)

Algunes altres fotos de Bombay...
El barri on viuen els immigrants de Bangladesh (que són els més pobres de tots!).

Els slums: que estan distribuits per tota la ciutat amb un criteri força coherent... cada barri de rics està envoltat d'slums, doncs és on viuen tots els servents, xofers i treballadors en general que ofereixen serveis als primers.
Veritables jeroglífics urbans en ordenació pròpia. Sento admiració pels seus habitants. Especialment després d'haver compartit converses amb en Nitin, habitant d'un slum. En compartiré un parell d'exemples: Cada nit s'ha de llevar cap a quarts de dues i invertir aproximadament una hora i mitja en emplenar garrafes d'aigua i portar-la a casa, per assegurar les necessitats bàsiques de la familia. Cap a les 4 es lleva per anar al lavabo (comunitari evidentment) doncs a partir de les 5 hi ha tanta cua que s'hauria d'esperar massa estona.

Finalment, i per acabar com vem començar... sapigueu que el model constructiu es manté, tant és que siguin "xaboles" com gratacels, les bastides de bambú estan per tot arreu! (inclús quan l'edifici ja està acabat i els veïns ja hi viuen!)

Per embolics laborals diversos en Jordi no ens va poder acompanyar per dinar (el pobre no va ni dinar!!, però és cert que no teniem cap dels 3 la panxa massa fina...), així que li vem demanar al Nitin que ens portés a un centre comercial on puguéssim menjar alguna cosa més de l'estil occidental (per anar-nos aclimatant a la imminent tornada). La resta de la tarda vem passar-la a can Jordi tirats al sofà!
Quan en Jordi va tornar de treballar ens va ensenyar la pel·licula de Bollywood en la que han col·laborat (juntament amb la Laura, la seva parella), i que estic segura que els catapultarà cap a la fama india!! jeje La peli és d'allò més curiosa, 3 indis que se'n van a Espanya de despedida de solters. Val la pena fer una ullada al youtube encara que la major part sigui en hindi!!
http://www.youtube.com/watch?v=61Vc46RbVOs

Passades les 21h en Nitin ens va acompanyar a l'aeroport, aprofitant que la Laura tornava de Barcelona i anava a recollir-la.
Aquí s'acaba l'aventura. Què bé que ens ho hem passat. Quin país!! Quina gent!!

I can just say INCREDIBLE INDIA!!

Mumbai

Mumbai serà l'última peça, la que tanqui el viatge del sud de l'Índia per aquest any.
Tot plegat fa un parell d'hores que hem arribat a l'estació de Thane, al nord de Bombay. Aquestes eren les indicacions del Jordi, el nostre amfitrió a la capital de Maharashtra. Allà, agafeu un taxi cap a Powai. Evidentment ens han pres el pèl i hem anat a parar allà on no tocava. Hem pogut salvar-ho sense massa maldecaps i arribar a casa del Jordi abans no es fes de dia (pobre, l'hem fet saltar del llit a les 6 un diumenge!!)

El viatge des d'Om beach ha sigut llarguíssim.... uns 700 quilòmetres que han durat 21 o 22 hores. Ahir ens vem despedir del nostre petit paradís durant l'última setmana cap a quarts de 10 del matí. Un rickshaw fins a l´'estació de tren de Gokarna 300 Rupees. El bitllet de tren fins a Madgaon, 20 Rupees per barba (uns 30 cèntims) per fer 133 km. És molt més econòmic que la Renfe, i els vagons, a nivell de servei, tampoc varien massa....

Malgrat anavem força convençuts que seure seria un miracle, una família molt simpàtics van insistir en que encabís el cul allà amb ells. Mica en mica i a mesura que anavem passant estacions també hi va haver lloc per l'August, i vinga, vem fer una mica de sessió fotogràfica amb els nens....

Dues hores més tard hem arribat a Madgaon.

Ens tocava esperar al següent tren durant 3 hores i mitja. Hem fet un intent de sortir de l'estació per anar a dinar, però ens hi hem repensat en trobar-nos un grapat d'alcohòlics (Goa es un estat molt permissiu amb la venda d'alcohol i clar passa el què passa....) i uns quants xiringuitos bastant anguniosos... així que hem dinat Samosas, una mena de crestes, empanadilles a la India que són boníssimes!!
Finalment a les 16:45 ha fet la seva aparició en Konkan Express, que uneix Madgaon (Goa) amb Mumbai (Maharashtra).

Tothom s'apilona a l'andana i comença el caos per intentar pujar amb les maletes, la familia, la bossa de plàtans, l'ampolla d'aigua,.... i despres, quan sembla que tothom ja hauria d'estar acomodat, llavors comencen ls canvis de seient, que si jo vull seure allà però tinc el seient a l'altre vagó, que si aquest no és el teu lloc,... però a nosaltres no ens ha calgut discutir amb ningú, i 12 hores exactes més tard arribavem a la parada de Thane. Això si, aquest cop anavem amb llitera, així que hem aprofitat per dormir una mica.
...crec que vaig a estirar-me una mica....en Jordi se n'ha tornat al llit i l'August i jo haviem de fer temps per anar a esmorzar (no obren fins a quarts de nou), però s'ha clapat aquí al sofà així que....crec que m'hi apunto!! zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

Om beach, la calma i els dofins

Ai....quines poques ganes de deixar Om beach....
Gairebe es com si hi visquessim aqui.... ja estem familiaritzats amb tota la fauna que es belluga per aquesta platja tropical, tant la que es desplaca amb dues potes com amb els que no.
Ahir vem invertir el dia en el descans absolut....una mica de platja, buscar quatre tresors a la sorra (petxines i demes...), jugar a desenterrar crancs de la sorra, jugar amb els ermitanys....aixo i menjar i dormir....poca cosa mes. Ah, si, ahir al vespre (tarda en realitat, pero com que ja es de nit...) vaig anar a fer-me un massatge ayurvedic. Al final m'ha costat tant decidir-me on fer-ho que vaig escollir un massatge relaxant (quedava molt be amb la resta d'activitat desenvolupada al llarg del dia). Full body massage = 750 Rupees (uns 12 eurupecus pels que no tingueu el canvi present). L'espai molt rudimentari, ja us ho podeu imaginar...pero el massatge estupendu!! Nomes una petita cosa que no em va deixar acabar de relaxar del tot... la conversa amb la noia que em feia el massatge va ser la seguent:
Massatgista: "Do you want MORE pleasure?"
Jo: Excuse me?
Massatgista: "Do you want MORE pleasure?"
Jo (flipant en colors): No, no, thank you, just regular.
...tot plegat em va deixar un regust una mica amarg, aixi que avui no he tingut ganes de repetir.... :(

A banda d'aixo el dia va ser esplendid...fins i tot les vaques es van guarnir per l'ocasio...

L'August m'ha fet un reportatge de fotos important .... i m'ha obligat a penjar-ne una....aixi que aqui la teniu...

Avui el dia ja comencava amb una mica mes d'energia...el mar estava ben remenat, i ens ha ofert unes ones tremendes per jugar-hi, durant practicament tot el dia!! L'August s'ho ha passat com un nen (i jo tambe, perque enganyar-nos...). Finalment, abans de marxar haviem d'anar a perseguir els dofins!! Barca, 30 minuts a empaitar dofins = 150 Rupees per cap. N'hem vist moltissims, i ens han ofert salts brillants dignes del millor espectacle programat, amb una grandissima diferencia....aquests son ben lliures!
De nou, fer-ne fotos ha estat una tasca molt dificil.....pero porto un fotograf excepcional que ha fet algunes captures esplendides!

...i ja es comenca a acabar tot plegat.... dema agafarem un parell de trens que ens deixaran a Bombay el diumenge a primera hora del mati. Farem una nit alla, concretament estarem a casa del Jordi, el cosi de la Queralt Sistach que viu i treballa a Bombay i ens ha convidat a que li fem una visita. Farem un capitol d' "Afers Exteriors" a Bombay.... pero potser ja la produccio i transmissio la farem des de terres catalanes... en tot cas, jo vaig passant....

Om beach II

Ahir no vem poder fer cronica. Hi va haver un tall de llum des de primera hora de la tarda i fins bastant tard a la nit... son habituals els talls d'electricitat aqui. No m'extranya pero, tenint en compte la sobrecarrega de les linies, ja que cadascu es conecta on li va be...
Ahir vem acostar-nos fins al poble, Gokarna. Vem optar per agafar una barca i tornar en rickshaw. En barca vem tenir ocasio de tornar a veure un grapat de dofins que nedaven molt aprop nostre! (tampoc hi va haver ocasio d'immortalitzar-los...). Va estar be veure l'activitat pesquera de la zona, sota l'atenta mirada dels corbs, que no perden pistonada per tal d'arreplegar alguna cosa per esmorzar....

Vem passejar una mica pel poble sota una calor asfixiant.... de fet, no hi ha massa per veure, doncs els temples tenen l'entrada prohibida als que no som hindus, aixi que ens vem haver de conformar amb observar a la gent que passejava.... Gokarna es tambe un lloc de peregrinatge, i per tant l'espectacle estava assegurat!!

Les ofrenes pels indus son molt importants!! Sobretot les flors, l'encens... molt bonic de veure, aixo si!!
La calor asfixiant ens va fer tornar cap a Om beach ben aviat! allo no hi havia qui ho aguantes!! (l'August m'ha vetat una foto que li vaig fer totalment amarat!!)
En qualsevol cas, vem tornar cap al relax total i la "dolce fer niente", que diuen els italians....
basicament a copiar el que feia aquest...

Cap a la tarda ens vem quedar sense llum.... es molt habitual que passi cap a les 8-9 del vespre, quan suposo que tothom es a casa amb els llums encesos, la tele, els ventiladors.... una mica estrany que ahir passes tant d'hora! (penseu que aqui es fa de nit a les 6 de la tarda... es el que te estar tant aprop de l'equador...TOTS els dies son iguals!!!!) Almenys, vem poder gaudir d'una esplendida tempesta que va durar poc o molt tot el vespre....tot plegat va comencar a canviar de colors....

 

Per cert, aquesta es la cabana on estem aquests dies!!! (ahs, i ja hem erradicat les besties!!!)

Be, totes no!! Algunes nomes ens venen a fer companyia...

I el jardinet es estupendu!!!!

Pero el millor de tot es que estigui ben be sobre de la mateixa platja....quin luxe!!

Avui el dia no ha sigut massa mes productiu que el d'ahir....avui es Diwali!!!! Es la festa de les llums!! Voliem acostar-nos fins al poble a veure l'ambient...pero al final ens ha fet mes aviat mandra...i hem decidit quedar-nos per aqui fent el tomba i tomba...

Hem estat molt distrets buscant tresors per la platja (petxines, cargols,...) i perseguint crancs i ermitanys quan baixa la marea! (son el que es veu a la foto!!! No son pedres eh??)

Ara per aqui ja s'ha fet fosc fa estona. Darrera meu hi ha un paio amb una campaneta i un encens, vestit amb una mena de tunica rosa i taronja que murmura cantics.. deu estar beneint el locutori aquest!! jejeje. Aixo si, tothom tira petardos i l'ambient es mes aviat festiu, encara que no es podria dir precisament que hi hagi cap gentada per aqui..

Be, ens n'anem a fer una cerveseta.... us deixo amb la vaca seleccionada del dia (juas juas)

Om beach (Gokarna)

Salut a tothom des del relaju mes extrem....
Disculpeu que no us hagi aclarit abans que en realitat no som a Gokarna concretament....sino a la platja de Om (Om beach, vaja)
Aquest mati ens hem llevat amb ganes de "marxa", aixi que hem anat fins a Half Moon Beach i Paradise Beach, que estan una mica mes avall d'on tenim el camp base. Hi hem anat a peu, no us penseu (res de trens, taxis ni avions!!). El que ens pensavem que seria un dia de platja en una caleta paradisiaca per a nosaltres sols + 1 xiringuito per vendre'ns les coca coles no ha acabat sent ben be aixo.... pero ha tingut recompensa per una altra banda....
Us asseguro que avui es el dia que hem suat mes de les nostres vides!! com si ens haguessim llancat al mar abans de comencar a caminar....quina animalada!!!
Pero per animalada la que ens ha anat acompanyant per tot el cami!! Els primers en saludar han sigut un simpatic grupet de dofins, que feien saltirons (disculpeu la qualitat de la foto, pero entendreu que no era massa facil "pillar-los!!!")

Despres els crancs gegants...

Despres les aligues tambe s'han deixat fotografiar.... quina elegancia!

Quan hem arribat a Paradise Beach resulta que semblava que hagues passat un tsunami!!! Tot destrossat, pero evidents marques que alla hi havia hagut tambe un munt de xiringuitos. En tornar, hem sapigut que el departament de boscos del govern va decidir que aixi fos. El que no entenc es com s'ha quedat tot alla, destrossat, tirat i extremadament brut.... pero es el que te l'India...

Una llastima, ja que el lloc era precios!! :(
Vaja, que al final hem decidit tornar i continuar amb la jornada relaxo-faunistica....
Per cert, estem aqui!!! (concretament al raconet de la dreta de la foto!)

Aixi a la tarda hem trobat aquest parell d'ermitanys!! Quins microulls!! jeje

I cap al vespre la desfilada diaria de vaques.... jejejje, aqui fins i tot els bous porten collarets!!!

D'atres besties no en tinc fotos..... de la mega rata que vem veure ahir mentre sopavem....., d'un mico que saltava de palmera a palmera mentre els nanos de l'hotel el perseguien amb una fona,...ahs, i de les nombroses "cucaratxes" que han dormit amb nosaltres... jo he dormit igual, pero l'August ha passat la nit del lloro....aixi que ara anirem a buscar un insecticida a veure si almenys aconseguim que no es fiquin al llit.... :(

Ahs, recordeu el forn "de merda"??? doncs en va sortir una pizza ben bona i un pollastre tandorii per llepar-se'n els dits!!!

Salut i a reveure!

Gokarna, uns dies de relax total

El viatge de Candolim a Gokarna tambe va tenir el seu rotllo....les distancies aqui son molt poc orientatives.... per anar d'Anantapur a Bangalore (200 km) vem tardar 2,5 hores. Per anar de Candolim a Gokarna (170 km aprox) vem tardar 5,5 hores....SORT que no vem liar-nos doncs el plan B era un autocar de Candolim a Panaji, un altre autocar de Panaji a Margao i finalment un ultim autocar per arribar a Gokarna.... jo crec que encara hi seriem!!
El viatge pero ens va donar aquesta imatge (quina nineta!):

Vem arribar a Gokarna destrossats (i amb una mica de ressaca tambe, tot s'ha de dir...), aixi que vem cometre un error que ja hauriem d'haver apres fa molt de temps....pero noi, quan les forces no donen per mes...i ens vem ficar al primer hotel que vem trobar (que era tambe el que millor recomanava la guia!!). Entre que el lloc no s'ajustava als estandards ni d'higiene ni de preu, i que aquesta va ser la primera imatge de la platja, ens en vem anar a dormir amb un regustet una mica agre....

Per sort pero, tot te solucio!!! Aixi que abans d'anar a sopar vem anar a investigar la resta de "garitus" de la zona per buscar-nos un pla B "ipsofacto"! I sempre es compleix la mateixa llei, com mes lluny esta l'hotel, millor qualitat i millor preu!!! Aixi que aquest mati hem aixecat l'ancora del Namaste Cafe i ens hem instal.lat al Nirvana Cafe (ja nomes pel nom fa molt mes "relaju"...).
Previament pero haviem disfrutat d'algunes estampes curioses mentre esmorzavem. Primer ha arribat un grupet forca nombros de monges budistes que venien a gaudir d'un dia a la platja!! Aixi que s'han enfilat damunt d'aquest roc, s'han alleugerit "d'atuendus" (no pas del tot, no us penseu!!) i s'han passat tot el mati partint-se el cul i fent-se fotos arran de sorra (no crec que sapiguessin pas nedar!)

Despres a la taula del costat uns corbs es procuraven el seu propi esmorzar.... avui truita!!

I tot aixo mentre les vaques feien les ultimes mandres abans de passar cap a pasturar...(basicament dormen a la platja)

Us estareu preguntant si la sorra de la platja esta plena de merdes de vaca.... (i recordareu allo de que la merda de la muntanya no fa pudor....pero i a la platja??), doncs tots tranquils...al mati a primera hora passa un paio a recollir-les integrament, posar-les en un cabas i endur-se les cap a casa!! Tenen multiples utilitats, aixo ja ho haviem anat descobrint en viatges anteriors....pero mireu on ens couran la pizza que em penso menjar per sopar!!!! :P

Ja us dire si era bona!!! (estic segurissima que si!!)
Havent canviat d'hotel, instal.lats a la nostra cabaneta de coberta de fulles de palmera, i havent descobert que el raconet interessant de la platja es al final (on hi ha menys indis amb ganes de veure carn i menys vaques, i per tant mes guiris), tot plegat ha canviat de colors....ara l'estampa mes o menys es aquesta

Les fotos de la platja ja us les penjare, ja no hi havia bona llum per fer bones fotos... Vaja, que estem mes aviat poc preocupats per fer res que no sigui descansar i relaxar-nos...

Ah per cert, si dema no surt el sol, es que me l'he menjat!!