Nois, aixo d'avui sera sens dubte un dia per recordar...
Tot plegat comenca concretament a les 6 del mati.. (qualsevol diria que estem de vacances....), l'avio sortia d'Aurangabad a les 8:10 i resulta que ningu havia avisat al nostre taxista, al Rafik, el de l'Ambassador que tant ens agrada.... (aquest cotxe concretament)
En arribar a Mumbai ja ens moviem per l'aeroport com si fossim a casa (es l'avantatge de passar-hi tantes hores el dia que vem arribar...), pero hi fa tantissima calor que hem preferit esperar ja dins l'aeroport un cop fets els controls pertinents i amortitzar la despesa en aire condicionat, que d'altra banda, no es queda curta.
Hem pujat a l'avio cap a Goa sense saber on anar exactament, doncs el dia 13 a les 7 del mati tenim un tren cap a Hampi, i clar, ens quedava un dia i mig una mica penjat... n'hem estat parlant forca i llegint i rellegint la guia mentre feiem les nombroses esperes que ha us he explicat..pero nois, no acabavem de trobar el que!!
Des de dalt l'avio, sobrevolar Mumbai es forca especial. Permet d'una forma molt clara observar els contrastos, i com els barris de barraques estan a tocar dels edificis mes luxosos sense semblar aparentment que aixo li molesti a ningu....
Per algun motiu que encara desconeixem a Mumbai gran part de les teulades, facanes i edificis estan pintats de color blau.... prenc nota per donar-vos resposta....
Just quan aterravem a Goa i comentant la jugada amb l'August ens ha semblat prou bona idea demanar al senyor que seia al meu costat si coneixia la ubicacio concreta de l'estacio de tren Vasco da Gama, des de la qual sortim d'aqui dos dies cap a Hampi.... senyors, a partir d'aquest moment tot el nostre dia ha comencat a ser una sorpresa agradable rera altra.... a en Bobby (aquest es el seu nom pels amics. Per a la resta, senyor Bajaj) ha resultat ser un home de negocis molt atent que esta a punt d'obrir un restaurant a Condolim, a la costa de Goa. Tot plegat i gairebe sense haver-nos-en adonat, ens hem trobat dins un taxi amb ell i la noia que li fa el disseny del restaurant (l'Apu. Nois, el nom complert soc incapac de recordar-lo i menys d'escriure'l!!) i cap a Condolim!! Amb un momentet ens havia encarregat una habitacio a l'hotel on s'estan ells, que li fan a meitat de preu (ja que es un habitual), i ens ha convidat a dinar i a veure el seu restaurant....
Encara es troba en obres, pero es molt prometedor...
Un lloc tremendu que estan reformant. Rissa crec que es el nom.... es somriure o riure en llati...papa, tu que ets un expert, il.lumina'ns....(gracies)
Com que la parcel.la fa pujada, hi ha diversos "stages", incloent una barra de bar i un pati privilegiats amb vistes aeries de la zona. Tots molt acollidors segur quan estigui acabat el proper dia 21.
Hem sigut els primers clients a tastar la cuina europea/continental del local (que com a bons experts hem trobat molt bona)
En Bobby es el de verd (es Sij i porta tota la cabellera embolicada sota de la gorra... i la barba enganxada amb uns clips sota la barbeta.... jeje), l'Apu es la del meu costat i el de vermell es el cap d'obra.
Despres de dinar ens ha carregat dalt d'un taxi i cap a l'hotel.... per 2000 Rupies/nit (30 eurupecus pels que no estigueu familiaritzats amb el canvi)
I una de l'interior per resoldre dubtes....
Amb terrasseta propia inclosa!!!
Hem sortit despres a fer una visita rapida a la platja i prendre'ns una cerveseta per celebrar un dia tant inesperat, soprenent i agradable alhora!!
Us deixem aqui, els de la botiga d'internet (que avui es estupendament rapid i l'ordinador es novissim (del 2005 o 2006)) tanquen a les 9 i falten 5 minutejus....
Fins aviaaaat!
Tot plegat comenca concretament a les 6 del mati.. (qualsevol diria que estem de vacances....), l'avio sortia d'Aurangabad a les 8:10 i resulta que ningu havia avisat al nostre taxista, al Rafik, el de l'Ambassador que tant ens agrada.... (aquest cotxe concretament)
En arribar a Mumbai ja ens moviem per l'aeroport com si fossim a casa (es l'avantatge de passar-hi tantes hores el dia que vem arribar...), pero hi fa tantissima calor que hem preferit esperar ja dins l'aeroport un cop fets els controls pertinents i amortitzar la despesa en aire condicionat, que d'altra banda, no es queda curta.
Hem pujat a l'avio cap a Goa sense saber on anar exactament, doncs el dia 13 a les 7 del mati tenim un tren cap a Hampi, i clar, ens quedava un dia i mig una mica penjat... n'hem estat parlant forca i llegint i rellegint la guia mentre feiem les nombroses esperes que ha us he explicat..pero nois, no acabavem de trobar el que!!
Des de dalt l'avio, sobrevolar Mumbai es forca especial. Permet d'una forma molt clara observar els contrastos, i com els barris de barraques estan a tocar dels edificis mes luxosos sense semblar aparentment que aixo li molesti a ningu....
Per algun motiu que encara desconeixem a Mumbai gran part de les teulades, facanes i edificis estan pintats de color blau.... prenc nota per donar-vos resposta....
Just quan aterravem a Goa i comentant la jugada amb l'August ens ha semblat prou bona idea demanar al senyor que seia al meu costat si coneixia la ubicacio concreta de l'estacio de tren Vasco da Gama, des de la qual sortim d'aqui dos dies cap a Hampi.... senyors, a partir d'aquest moment tot el nostre dia ha comencat a ser una sorpresa agradable rera altra.... a en Bobby (aquest es el seu nom pels amics. Per a la resta, senyor Bajaj) ha resultat ser un home de negocis molt atent que esta a punt d'obrir un restaurant a Condolim, a la costa de Goa. Tot plegat i gairebe sense haver-nos-en adonat, ens hem trobat dins un taxi amb ell i la noia que li fa el disseny del restaurant (l'Apu. Nois, el nom complert soc incapac de recordar-lo i menys d'escriure'l!!) i cap a Condolim!! Amb un momentet ens havia encarregat una habitacio a l'hotel on s'estan ells, que li fan a meitat de preu (ja que es un habitual), i ens ha convidat a dinar i a veure el seu restaurant....
Encara es troba en obres, pero es molt prometedor...
Un lloc tremendu que estan reformant. Rissa crec que es el nom.... es somriure o riure en llati...papa, tu que ets un expert, il.lumina'ns....(gracies)
Com que la parcel.la fa pujada, hi ha diversos "stages", incloent una barra de bar i un pati privilegiats amb vistes aeries de la zona. Tots molt acollidors segur quan estigui acabat el proper dia 21.
Despres de dinar ens ha carregat dalt d'un taxi i cap a l'hotel.... per 2000 Rupies/nit (30 eurupecus pels que no estigueu familiaritzats amb el canvi)
Hem sortit despres a fer una visita rapida a la platja i prendre'ns una cerveseta per celebrar un dia tant inesperat, soprenent i agradable alhora!!
Us deixem aqui, els de la botiga d'internet (que avui es estupendament rapid i l'ordinador es novissim (del 2005 o 2006)) tanquen a les 9 i falten 5 minutejus....
Fins aviaaaat!
El millor fins ara, la foto grupal amb aquelles dones desdentegades (pobres!!)...En llatí hi ha un verb "ridere" d'on ve riure...crec. Ara acaben de marxar els gironins cap a Quart. Abraçada
ResponEliminaAnava clicant el link del mail que ens vas enviar per comunicar-nos l’adreça del nou blog i trobava estrany que no haguessis escrit encara (començava a estar preocupada)...resulta que el link és de la primera entrada... molt bé sóc maaaaaaca!! A qui més l’hi ha passat? Confesseu i no em feu sentir “cateta” tota sola!jajaja! Ja m’he posat al dia amb una llegida ràpida! Nena a veure si et voldran per una peli de Bollywood!Les fotos i la teva manera d’escriure impressionant!
ResponElimina